'''Gneu Corneli Lèntul Marcel·lí''' ({{lang-la|Cnaeus Cornelius Lentulus Marcellinus}}) fou un [[magistrat romà]], fill de [[Publi Corneli Lèntul Marcel·lí (orador)|Publi Corneli Lèntul Marcel·lí]].
Va participar molt jove a l’acusaciól'acusació contra [[Verres]] ({{aC|70}}) i el {{aC|61}} contra [[Publi Clodi]] per violació dels misteris de la [[Bona Dea]]. Després fou [[pretor]] el {{aC|59}} i va presidir el judici contra [[Gai Antoni]] el col·lega de [[Ciceró]].
Fou després [[governador de Síria]] (part del {{aC|59}} i tot el {{aC|58}}) on va combatre els atacs depredadors de les tribus àrabs. El {{aC|57}} ja era a Roma i es va presentar a les eleccions a [[Cònsol romà|cònsol]], càrrec que va exercir l’anyl'any {{aC|56}} junt amb [[Luci Marci Filip (cònsol 56 aC)|Luci Marci Filip]] i va combatre les violències de Clodi i del tribú [[Gai Porci Cató|Gai Cató]]; a final d’anyd'any es va destacar en afavorir el retorn de l’exilil'exili de Ciceró i després va procurar la restauració de la seva casa i les seves propietats; també va procurar limitar la influència de [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] impedint el seu enviament a Egipte per restaurar a [[Ptolemeu XII Auletes]] i sembla que fou aquesta actitud la que després va induir a Pompeu a participar al [[triumvir]]at a l’acordl'acord de [[Lucca]].
Després del consolat ja no torna a ser pràcticament esmentat i es desconeix quan va morir. Ciceró l’esmental'esmenta alguna vegada per elogiar la seva eloqüència. Es sap que fou un dels sacerdots [[Epuló|epulons]].
