Lliure comerç: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'bens' per 'béns' |
m claudàtor |
||
Línia 1:
{{Plantilla:Escola d'Economia de Chicago}}
El '''lliure comerç''' en la teoria [[economia|
És ideal, atès que en la pura teoria econòmica, s'arriba sempre al preu del mercat sense alteracions i distorsions ([[impost]]os o restriccions). A la realitat les tendències ultra[[liberal]]s han estat durament criticades des de molts d'àmbits de l'economia i el pensament. Com a corrent polític el comerç lliure és promogut pels seguidors de l'economia neoclàssica. S'hi oposen, però, els grups [[antiglobalització]], per la falsedat del model en imposar tan sols els interessos dels més poderosos en un mercat desigual, i per la desprotecció dels productors locals davant les multinacionals que controlen de manera exhaustiva el [[comerç internacional]].{{CN|data=agost de 2013}}
A la [[Unió Europea]] s'aplica el principi de les [[Quatre llibertats (Unió Europea)|quatre llibertats]]: llibre circulació de béns, serveis capitals i persones. Així tot producte que pot ser venut legalment a un país pot vendre's lliurement en tota la Unió, sense procediments de certificació suplementaris o drets d'entrada. Hi ha unes excepcions, entre altres pels medicaments reemborsats pel sistema nacional de [[seguretat social]]. També les regles del tractament dels embalatges o l'impacte mediambiental encara poden crear obstacles.<ref>[http://europa.eu/legislation_summaries/internal_market/single_market_for_goods/free_movement_goods_general_framework/index_es.htm ''Libre circulación de mercancías: marco general'']
El '''lliurecanvisme''' és la doctrina econòmica que propugna la no intervenció estatal en el [[comerç internacional]], permetent que els fluxos de mercaderies es governin pels avantatges de cada país i la competitivitat de les empreses, suposant que amb això es produirà una adequada distribució dels béns i serveis i una assignació òptima dels recursos econòmics a escala planetària. El lliurecanvisme és considerat com el primer [[capitalisme]] i planteja la llibertat absoluta de negoci i comerç enfront de les rigideses de l'economia de l'Antic règim.
Línia 21:
Des de l'[[antiguitat]], diverses civilitzacions pròsperes han promogut el [[comerç]], sovint per força amb la creació de vasts imperis. L'estudi dels beneficis del comerç es van desenvolupar a [[Europa]] els últims cinc segles, principalment de la cultura de comerç d'[[Anglaterra]]. En oposició al lliure comerç va sorgir la política del [[mercantilisme]] durant el [[segle XVI]] a Europa, i ha sobreviscut amb diverses facetes fins a l'actualitat. Els primers politòlegs i economistes a oposar-se al mercantilisme i a promoure el lliure comerç van ser [[David Ricardo]] i [[Adam Smith]], i van donar explicacions matemàtiques i històriques sobre els beneficis que el comerç va donar a les civilitzacions antigues.
Al [[segle XX]] hi va hi haver uns intents de crear economies tancades, com durant la primera
== Referències ==
| |||