Anacoreta: diferència entre les revisions

L'eremitisme és el moviment de manifestació espiritual on les dones trobaren un primer camí de participació a l’església cristiana. Els seus orígens cal cercar-los en la tradició del desert com lloc i manera de cercar, apropar-se al transcendent a través de la fugida, el rebuig, el silenci, cercant l’aïllament de l’entorn i intentant aconseguir una sublimació espiritual. Aquest moviment de crida al desert, de vida ascètica i de solitud, és conegut com el dels Pares i Mares del desert. El trobem testimoniat al segle III tot i que potser abans en terres de l'[[Alt Egipte]], [[Palestina]], [[Síria]] i la [[Capadòcia]]. En tenim detalls directes escrits per [[Egeria|Egèria]] al text on descriu el seu viatge -''elegrinatgePelegrinatge a Terra Santa''-, datat vers l'any 380.<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Eremistisme |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2013|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/icdones/menuitem.4b491b5fa301c8a439a72641b0c0e1a0/?vgnextoid=28203041b4f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=28203041b4f5f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default |consulta=22 d'agost de 2013}} </ref>

{{cita|La tradició reconeix com a primers ermitants Pau de Tebes, Antoni d´Egipte i Maria Egipcíaca. Vers l´any 270, l´abat Antoni en fou orientador i guia. L’historiador C.H. Lauwrence comenta que a l’oest del delta del Nil i al desert, eren espais poblats per colònies d´eremites que vivien en centenars de coves individuals. A cada grup se’l denominava laura, camí, o passatge. Egèria ho descriu amb aquestes paraules: “en un petit altiplà, prop del santuari no hi havia altra cosa que innombrables ermites d’homes i dones. Vaig trobar allà una dona molt amiga meva, de la qual tothom, a Orient donava testimoniatge, una santa diaconessa de nom Martana, que jo havia conegut a Jerusalem, quan ella hi pujà per pregar; ella dirigia monestirs d’apotactites i verges| [[Egeria|Egèria]]|<refname=dones/>}}.