Llibre litúrgic del ritu romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 17:
 
== ''Leccionari'' ==
És el llibre emprat en les celebracions litúrgiques per a proclamar textos de la Sagrada Escriptura. En els primers temps del cristianisme, a l'inici de les celebracions, es llegien els llibres dels [[profetallibre dels profetes|profetes]]s i del [[Pentateuc]] però no de manera sistemàtica ni segons un ordre donat per alguna autoritat. Segurament se seguia el mètode de les sinagogues on cada persona que passava a llegir continuava el text des d'on s'havien quedat la vegada anterior. Ja en l'''Apologia'' de [[Justí el Màrtir|Justí]] i en les ''ConstitutionsConstitucions apostòliques'' (del segle III) s'indica que després de la lectura d'algun text de l'[[Antic Testament]] es procedia a llegir alguna epístola o [[fets dels apòstols|els fets]] indicant expressament que l'evangeli era llegit solament per el [[Sacerdoci|sacerdot]] o el diàcon[[diaca]].
És el llibre emprat en les celebracions litúrgiques per a proclamar textos de la Sagrada Escriptura.
 
En els primers temps del cristianisme, a l'inici de les celebracions, es llegien els llibres dels [[profeta]]s i del [[Pentateuc]] però no de manera sistemàtica ni segons un ordre donat per alguna autoritat. Segurament se seguia el mètode de les sinagogues on cada persona que passava a llegir continuava el text des d'on s'havien quedat la vegada anterior. Ja en l'Apologia de [[Justí el Màrtir|Justí]] i en les ''Constitutions apostòliques'' (del segle III) s'indica que després de la lectura d'algun text de l'[[Antic Testament]] es procedia a llegir alguna epístola o els fets indicant expressament que l'evangeli era llegit solament per el [[Sacerdoci|sacerdot]] o el diàcon.
 
Els llibres usats en aquest període eren transcripcions completes dels textos sagrats amb indicacions al marge per al dia o el període que havien de ser usats. Per això, es van preparar també llestes o enumeracions dels textos per a trobar més fàcilment la lectura que corresponia cada dia. A aquestes llistes les hi va anomenar “Capitularia Evangeliorum” o “Capitularia lectionum”.
 
Durant el segle IV i després de la formació encara incipient del calendari litúrgic, es comença a elaborar una sistematització dels textos d'acord amb els períodes i les festes. El text de la pelegrina [[EgeriaEgèria (escriptora)|Egèria]] (cap a l'any 384) conté una expressió de l'admiració perquè en les celebracions litúrgiques de Jerusalem es fan lectures adaptades al dia i a la zona.
 
A partir de les col·leccions d'homilies de [[Ambròs de Milà|Ambròs]] de Milà i [[Agustí d'Hipona]] s'ha pogut reconstruir el leccionari en ús en aquells temps. Per al pontificat de [[Papa Lleó I|Lleó Magne]] el leccionari es troba completament fixat.
 
En el segle VI naixen pròpiament els leccionaris al realitzar-se llibres per a ús litúrgic amb els textos de lectures per a cada dia. S'incloïen en ells els textos de l'Antic i de el [[Nou Testament]], però l'evangeli es col·locava a part en llibres cridats “Evangeliaris”.
Linha 31 ⟶ 29:
Cap al segle XI els leccionaris van començar a desaparèixer doncs es van publicar llibres que contenien tota la missa, incloses les lectures.
 
Després de la reforma litúrgica sol·licitada pel [[concili Vaticà II]] i tenint en compte el major realç que es dóna en ella a la lectura dels textos, es van començar a imprimir novament els leccionaris i evangeliaris de manera que pogueren ser usats en processó a l'inici de la [[Santa Missamissa]].
 
== Altres textos ==