Bernat d'Itàlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (12)
Cap resum de modificació
Línia 6:
A la mort de son pare, estava destinat a ser rei dels [[Llombards]], però el seu avi, Carlemany va esperar que complís els 15 anys abans d'enviar-lo per prendre el control d'Itàlia, en [[812]]. Va rebre la dignitat reial en Abril de 813, governant però, sota la tutela d'un nét de [[Carles Martel]], [[Adalhart]], cosí i antic tutor de son pare i potser parent de sa mare.
Després de la mort de Carlemany, va prestar homenatge al nou Emperador, el seu oncle [[Lluís el Pietós]]. En Juliol de [[817]], aquest últim, sota la influència de l'entorn de l'Emperadriu [[Ermengarda de d'Hesbaye|Ermengarda]], li va retirar el govern d'Itàlia i el títol reial, amb la intenció de proclamar algun dels seus fills.
 
Malgrat que havia motius per a la revolta, Bernat, en un primer moment no va fer cap moviment. Però en desembre de [[817]], amb el suport de grans personatges com ara Anselm, bisbe de Milà, pren les armes contra el seu oncle. Aquest el va sotmetre obligant-lo implorar-li perdó en [[Chalon-sur-Saône]]. Deportat a [[Aix-la-Chapelle]], el van condemnar a mort. Afectat per la agitació que es viu en eixos moments, provocada pels seus propis fills, Lluís el Pietós, sembla que es va apiadar del seu nebot, commutant la pena de mort per la de ser cegat amb un ferro candent. Bernard va morir tres dies més tard, a conseqüència del suplici.