Diputació del General de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 64:
El [[1356]] esclatà la [[Guerra dels dos Peres]] entre la [[Corona d’Aragó]] governada per [[Pere el Cerimoniós]], i la [[Corona de Castella]] governada per [[Pere I de Castella]]. Pere el Cerimoniós va haver de fer front a una llarga i dura guerra llevant armades per mantenir les posicions de la corona a la Mediterrània, principalment a Sardenya, i organitzar al final del regnat la defensa de Catalunya davant les amenaces de les companyies mercenàries procedents de França. El caràcter omnipresent de la guerra es traduí en contínues mobilitzacions generals i en la necessitat d'aixecar o reformar les muralles de les ciutats. Les noves tàctiques bèl·liques difoses a la segona meitat del [[segle XIV]] exigien un equipament militar més complex i sofisticat i el recurs cada cop més freqüent a l'artilleria. Tot plegat féu incrementar enormement les despeses relacionades amb la nova forma de fer la guerra del [[segle XIV]], despeses que no podien ser cobertes amb els recursos patrimonials de la monarquia del [[Casal d'Aragó]] generat basant-se en les tributacions dels habitants de les terres del reialenc. Es feia necessari bastir un sistema fiscal, desconegut fins aleshores, que gravés a tots els súbdits fossin de la jurisdicció que fossin.
Però el sistema [[constitucionalista]] característic de la [[Corona d'Aragó]] impedia al sobirà imposar una nova legislació fiscal per la seva sola voluntat reial. Com qualsevol altra legislació calia negociar-la amb la representació dels tres braços del terra a través de la convocatòria de Corts en casacún dels respectius estats. Les Corts o ''Parlamentum'' eren l'[[poder legislatiu|òrgan legislatiu]] de cada estat de la Corona d'Aragó i eren una assemblea que reunia el rei amb els tres estaments de cada estat: nobles, eclesiàstics i [[
El conflicte bèl·lic féu que les [[Corts de Barcelona-Vilafranca-Cervera (1358)|Corts Generals de Catalunya]] de [[1358]]-[[1359]] fossin obertes a [[Barcelona]], continuades a [[Vilafranca del Penedès]] i closes a [[Cervera]]. En aquesta darrera es pactà un important donatiu al rei per tal de finançar la guerra contra Castella. Així mateix es pactà la designació de 12 diputats, 4 per cada braç, i els respectius [[oïdors de comptes]], a fi de formar la Diputació del General del Principat de Catalunya com a representació dels tres braços que s'havien reunit en les Corts. Aquesta comissió però, esdevingué permanent a fi de recaptar el donatiu a Catalunya i gestionar el [[deute públic]]reial a llarg termini sense la intervenció ni del sobirà ni dels seus oficials reials. La comissió permanent, la Diputació del General de Catalunya, estava sota l'autoritat del diputat eclesiàstic, a que es considerava el [[President de la Generalitat de Catalunya|President de la Generalitat]]; el primer fou [[Berenguer de Cruïlles]], [[bisbe de Girona]].
| |||