Batalla de Bannockburn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{VPHISMILCAT Infotaula conflicte militar|
imatge=[[Fitxer:Bannockburn.jpg|300px|La batalla de Bannockburn en una il·lustració de la Bíblia de Holkham (1327-35)]]|
Linha 31 ⟶ 30:
==Preparacions==
L'exèrcit anglès avançava ràpidament, arribant a [[Edinburgh]] el 19 de juny i [[Falkirk]] el 22, a només 15 milles de Stirling, tot seguint una vella [[via romana]] que creuava un bosc conegut com a "Tor Wood". Allí s'estava reunint l'exèrcit escocès, doncs el bosc oferia cobertura pels seus moviments i facilitaven una possible retirada. Les tropes de Bruce eren majoritàriament infants armats amb llargues llances, dividits en tres seccions, més un petit contingent de cavalleria. Els arquers, no
El rei Robert era calculador i mai estava disposat a apostar-ho tot en una sola batalla, com li va passar a [[William Wallace]] a la [[Batalla de Falkirk]]. Així ho sabien els anglesos, que confiaven que la seva superioritat numèrica obligaria a Robert a retirar-se,<ref name="Chronicle of Lanercost">{{cite book|last=Maxwell|first=Herbert|title=The Chronicle of Lanercost 1272–1346 : Translated, with notes|year=1913|publisher=James Maclehose & Sons|location=Glasgow}}</ref> però aquest cop el rei va decidir presentar batalla, especialment degut
==Primer dia de la batalla==
[[File:Mapbannockburn1.svg|thumb|right|300px|Primer dia de la batalla]]
El 23 de juny, diumenge,
un cavaller anglès, [[Henry de Bohun]], va
[[File:Bruce defeats de Bohun on the eve of Bannockburn, from a children's history book.jpg|thumb|left|El rei Robert derrota el cavaller De Bohun]]
De Bohun, pensant que podia assolir la glòria acabant amb el rei escocès, va carregar contra ell en solitari. El rei Robert no portava armes ni armadura, a part de la seva destral, <ref>Hyland, Ann. ''The Warhorse 1250–1600'', UK: Sutton Publishing, 1998, p 38</ref> però va maniobrar ràpidament el seu cavall evitant la càrrega del cavaller anglès i d'un cop de destral li va partir el casc i el cap en dos. Aquest encontre, a la vista dels dos exèrcits, marcaria el desenvolupament de la batalla: els anglesos fortament armats però sense agilitat ni maniobra caurien en mans dels escocesos, més hàbils, que aprofitaren tàctiques
Encoratjats pel duel, la divisió del rei Robert va caure sobre
==Segon dia de la batalla==
[[File:Mapbannockburn1.2.svg|thumb|right|300px|Segon dia de la batalla]]
El rei Robert havia disposat diverses trampes i obstacles en el terreny per forçar els anglesos a seguir per la via romana, avançant de manera molt lenta des del sud. L'alba del 24 de juny, els llancers escocesos sortiren del seu amagatall en el bosc a l'encontre d'Edward III, fent una petita pausa per les seves oracions. Es diu que el rei anglès, al veure els escocesos pregant de genolls, va exclamar "Demanen pietat!!" "Pietat, si." Li va respondre un dels seus consellers, "Però de Déu, no de vos. Aquests homes venen a vèncer o morir."<ref>Ronald McNair Scott (1988). Robert the Bruce, King of Scots. Canongate:p. 158</ref>
El senyor de Gloucester va sol·licitar al rei atacar en aquell mateix moment, però aquest es va negar considerant-ho un acte de covardia. Aparentment el senyor de Gloucester va atacar de totes maneres per acabar empalat contra el bosc de llances escoceses juntament amb els seus homes. El tamany de l'exèrcit anglès començava a ser un problema seriós, doncs van perdre un temps massa valuós preparant la formació d'atac.
Les tropes escoceses, al contrari, avançaren en bloc, empentant la massa enemiga. Els homes d'Edward estavan tan junts que si un queia era esclafat pels seus companys, i els arquers gal·lesos no tenien espai per disparar. Desesperats per tenir una bona visió de l'enemic, els arquers es desplaçaren cap a l'esquerra, però Robert Bruce s'havia anticipat i la seva cavalleria lleugera de 500 genets els va dispersar. El pànic dels arquers fugint per la seva vida es va contagiar a la infanteria anglesa que va començar a fugir.<ref>Ronald McNair Scott: ''Robert the Bruce, King of Scots'', Canongate 1996, p 159, ISBN 0-86241-616-7</ref>
Els crits eufòrics dels escocesos, que veien com l'enemic començava a fugir en desbandada, va atreure tots aquells que encara hi havia al campament, no necessàriament homes d'armes però servents, cuiners i d'altres que acompanyaven l'exèrcit, que prengueren tota mena d'armes i carregaren també contra l'enemic. Els anglesos es pensaren que aquests eren tropes fresques de reserva i perderen tota esperança. Alguns intentaren creuar el riu [[Forth]] però la majoria s'ofegà.<ref>Reese, p. 167</ref> Altres intentaren creuar de nou el Bannockburn, però a mesura que fugien pel terreny ple d'aigua i fang eren caçats sense pietat pels homes de Robert.<ref>Reese, p.167</ref>
==
Edward va fugir amb la seva guàrdia personal, fins arribar al [[Castell de Dunbar]], des d'on es va embarcar de retorn a Anglaterra. Molts dels seus homes que no foren morts en el camp de batalla, van caure quan buscaven refugi en les poblacions veïnes. L'historiador Peter Reese diu que "només un grup d'un considerable nombre d'infants va aconseguir arribar a Anglaterra."<ref name="Reese1">Reese, p.174</ref> Aquests foren un grup de galesos que va romandre unit sota el seu comandant Sir Maurice de Berkeley fins arribar a [[Carlisle]].<ref name="Reese1">Reese, p.174</ref> Així doncs, Reese considera poc probable que més d'un terç dels soldats anglesos escapés amb vida.<ref name="Reese1"/>
==Importància històrica==
La victòria escocesa fou total i va enfortir molt la posició de Robert Bruce al capdavant de la corona. Escòcia seria reconeguda per Anglaterra com nació totalment independent déu anys més tard. Malgrat tot, els enfrontaments entre ambdues nacions continuaria més endavant, amb sonades victòries angleses a les batalles de [[Batalla de Dupplin Moor|Dupplin Moor]] i [[Batalla de Halidon Hill|Halidon Hill]].
==
<references />
==
*[http://www.theartofbattle.com/battle-of-bannockburn-1314.htm Battle of Bannockburn animated battle map]
*[http://www.battleofbannockburn.com The Battle of Bannockburn 700th Anniversary Project]
|