Situat extramurs, a l'oest de la porta de Sancho, L’Aljaferia era al pla de l'Almozara, nom que es donava a la xara a Saragossa perquè allà es desenvolupaven les ostentacions militars. Amb l'expansió urbana a través dels anys, l'edifici ha quedat dins de la ciutat.
Construït en la segona meitat del segle XI, per iniciativa del sultà Ahmad I Al-Muqtadir com a residència dels monarques Hudíes[[Banu Hud]] de [[Saraqusta]], aquest palau d'esbarjo (anomenat llavors «Qasr as-Surur» o Palau de l'Alegria) reflecteix l'esplendor assolit pel emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|després de la conquesta]] d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Batallador]] en [[1118]]. Destaca la reforma que realitzaren els [[Reis Catòlics]] en [[1492]]. En [[1593]] [[Felip I d'Aragó]] la transformà en una [[caserna]]. Va ser reformat en els [[segle XII|segles XII]] ([[1129]]), [[segle XIII|XIII]] ([[1260]] i [[1292]]), [[segle XIV|XIV]] ([[1301]] i [[1356]]), [[segle XV|XV]] ([[1490]]-[[1493]]), [[segle XVI|XVI]] ([[1593]]), [[segle XVIII|XVIII]] ([[1772]]) i [[segle XIX|XIX]] ([[1862]]). Finalment fou restaurada i actualment acull les [[Corts d'Aragó]].
