Afrikaans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint {{Commonscat|Afrikaans}} a partir de vi:Afrikaans |
m correccions gramaticals amb http://www.languagetool.org/wikicheck/ |
||
Línia 29:
Fins a la meitat del [[segle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes literàries, llevant de la seva presència esporàdica com a dialectalisme entremig de texts altrament considerats com a "escrits en neerlandès". Així doncs, fins i tot en el domini administratiu, la llengua oficial era el [[neerlandès]]. En aquell moment començà a utilitzar-se a les escoles i emprèn el camí cap a l'oficialitat, que s'acabà produint l'any [[1925]]. La primera gramàtica així com els primers diccionaris foren publicats el [[1875]] per la ''Genootskap vir Regte Afrikaners'' (Societat dels autèntics afrikaners).
Durant el [[segle XX]] ha esdevingut una llengua literària rica i amb una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etc.). [[Breyten Breytenbach]] n'és un bon exponent: autor entre
== Nombre de parlants ==
Línia 56:
L'afrikaans és la tercera llengua de [[Sud-àfrica]] pel que fa al nombre de parlants després del [[zulu]] i el [[xosa]]. Un [[cens]] del 2001 mostrava que 6 milions de persones la tenien com a [[llengua materna]] (13% de la població). L'afrikaans és l'idioma més parlat a [[Cap Septentrional]] (69,3 %) i [[Cap Occidental]] (59,2 %), el segon més parlat a [[Gauteng]] (16,7 %), [[Estat Lliure]] (14,5 %), [[Cap Oriental]] (9,6 %) i [[Província del Nord-oest (Sud-àfrica)|Nord-oest]] (7,5 %), i és present a [[Mpumalanga]] (8,3 %), [[Província de Limpopo|Limpopo]] (2,2 %) i [[KwaZulu-Natal]] (1,6 %).
Un cens del mateix any a [[Namíbia]] la mostrava com a pròpia de 200.000 persones (11% de la població), especialment centrades a [[Windhoek]]. A banda d'això, tant a un estat com a l'altre moltes altres persones parlen l'afrikaans com a segona llengua, especialment a Namíbia, on fa un paper de [[llengua vehicular|lingua franca]] (a Sud-àfrica és més aviat l'[[anglès]]). A més, l'afrikaans també és present a
===Distribució per estats===
* {{bandera|Sud-àfrica}} '''[[Sud-àfrica]]''': 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen [[anglès]]. Altres 6.650.000 la utilizen com llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nord]] i del [[Cap Occidental]], i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] y [[Bloemfontein]].
* {{bandera|Botswana}} '''[[Botswana]]''': 100.000, principalment per afrikaners en el districte de [[Ghanzi]].
* {{bandera|Namíbia}} '''[[Namíbia]]''': 150.000 (7,5%), és una de les quatre llengües reconegudes com a nacionals; parlat pel 25% de la població en [[Windhoek]].
* {{bandera|Regne Unit}} '''[[Regne Unit]]''': 100.000, parlat per immigrants sud-africans.
* {{bandera|Nova Zelanda}} '''[[Nova Zelanda]]''': 85.000 aproximadament
Línia 73:
Dins de Sud-àfrica, els parlants d'afrikaans es concentren a l'oest, on arriba a ser llengua majoritària a les províncies del Cap Septentrional i Cap Occidental i les parts occidentals de l'Estat Lliure i el Cap Oriental. A la part oriental del país els qui parlen afrikaans es concentren a les ciutats ([[Pretòria]], [[Bloemfontein]], [[Vereeniging]], [[Welkom]], [[Potchefstroom]], [[Klerksdorp]], [[Krugersdorp]]) si bé també n'hi ha d'escampats en granges aïllades (els ''[[bòers]]'').
Sota la [[constitució]] multiracial de [[1994]] l'afrikaans continua essent una llengua oficial de [[Sud-àfrica]], si bé ara, a més de l'anglès, comparteix aquesta condició amb nou altres llengües. Aquesta nova situació ha significat que l'afrikaans perdés posicions respecte a l'anglès. El [[1996]], per exemple, la ''[[South African Broadcasting Corporation]]'' reduí el nombre d'hores de televisió en afrikaans alhora que les línies aèries nacionals deixaven d'emprar la versió en afrikaans del seu nom (''Suid-Afrikaanse Lugdiens'') per centrar-se en l'anglesa (''South African Airways''). Anàlogament, les missions diplomàtiques a l'exterior ara només mostren el nom del país en anglès i la llengua local de l'estat on siguin.
Malgrat que aquests esdeveniments no han agradat els seus parlants, l'afrikaans roman vital, amb molts diaris i revistes que hi són publicats amb força difusió, un canal de televisió de pagament (KykNet) llançat el 1999 i un canal musical (MK89) el 2005.
Línia 82:
Presenta una forta simplificació gramatical comparada amb el [[neerlandès]].
No s'hi distingeix cap mena de gènere gramatical en els substantius, cosa que representa una simplificació més respecte
El plural s'indica mitjançant el morfema ''-e'' (per oposició al neerlandès, on hom empra ''-en'', ''-n'', ''-s'', ''-'s'').
Línia 115:
== Ortografia ==
L'ortografia de l'afrikaans és semblant a [[ortografia del neerlandès|la del neerlandès]] (distinció entre vocals curtes i llargues mercès a l'escriptura de dues vocals seguides o no presència de doble consonant al darrere, g com [x], etc
* L'''ij'' neerlandesa s'escriu en afrikaans com a ''y'' excepte al sufix ''-lijk'', que esdevé ''-lik''. Exmps: Bybel (Bijbel-''Bíblia'')
| |||