Canonització: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 6:
El procés de canonització declara que un difunt ha viscut una vida de santedat, i ha realitzat més d'un miracle després de la seva mort o hi hagi miracles que puguin atribuir-se a la intercessió de la persona objecte del procés. És un procés gradual que pot durar molts anys i que té quatre fases, en cadascuna de les quals la persona és proclamada, successivament: [[servent de Déu]], [[venerable]], [[beat]] i, finalment, [[sant]].
Comença quan el [[bisbe]] de la regió d'on va néixer, va viure o va morir el candidat fa recollir proves i testimonis que permetin provar que la persona va viure en santedat o va practicar heroicament les virtuts cristianes. Si és així, és declarat ''Servent de Déu''. El bisbe presenta llavors el cas a la [[Santa Seu]], a la Congregació per a les Causes dels Sants, amb la biografia completa, i evidències dels fets, i, si n'hi ha, del miracle atribuït a la persona. Aquest cas és avaluat per un grup d'experts en ciències (catòlics i no catòlics) i teòlegs. Si el cas és aprovat el candidat és declarat ''venerable'' i si hi ha un miracle i queda demostrat que ha estat realitzat per la intercessió de la persona, és proclamat ''beat'' durant una cerimònia de beatificació. Un segon miracle donaria lloc a un altre examen i a la proclamació de la persona com a ''sant'' durant la cerimònia de canonització.
La decisió final sobre l'oportunitat de canonitzar la persona correspon al [[papa]]. Llavors es fixa el dia consagrat a la seva memòria al [[calendari litúrgic]] i al ''[[Martirologi]] romà'', que sol coincidir amb el ''[[dies natalis]]'' és a dir, el de la seva mort i, per tant, el seu "naixement" a la vida eterna. Només en els casos que aquest dia coincideix amb alguna altra festivitat assenyalada del calendari es canvia per un altre dia, per tal d'evitar la duplicitat de celebracions.
| |||