Joan Lluís i Pallarès: diferència entre les revisions

Neix a Montardit de Dalt el 1912 i mor a Barcelona el 1999. El seu pare era fill de casa Misser de Sort i la seva mare, de casa Aurens de Roní. És batejat a Enviny i passa a viure a Rialp, a casa Xampaineta. Als sis anys comença a exercir de vaquer, bosquerol, sagal, i més tard, de rabadà i pastor per les muntanyes d’Olp, Llessui i Montsent de Pallars. Del contacte amb l’alta muntanya i els seus pastors en surt la seva afició a la música. Aprèn solfeig amb Manuel de cal Serrador, músic de [[Rialp]].

Als tretze anys s’inicia com a pastor guardant un ramat de 87 caps de casa el Quimet i posteriorment és llogat de rabadà a la muntanya de Llessui. Els anys 1929 i 1930 aprèn l’ofici de llauner i toca el flabiol i el clarinet a l’orquestra de Rialp. L’any següent s’estableix de llauner a Tremp on també fa de músic amb diferents orquestres d’aquesta ciutat.

A causa d’una denúncia feta contra ell li és prohibit tornar a la comarca natal i s’instal•la a Barcelona, on realitza diverses feines, una de les quals, relacionada amb la indústria, li provoca una intoxicació que l’obliga a fer repòs durant quatre anys, que aprofita per llegir a fons.

A partir de 1946 forma part del consell directiu de l’Esbart Montserrat, realitza diversos programes a Ràdio Barcelona on parla del Pallars i interpreta tonades amb el flabiol i comença a realitzar conferències sobre cultura pirinenca a diversos centres com l’Ateneu Barcelonés, l’Esbart Verdaguer i el Centre Comarcal Lleidatà. Allí coneix personalitats de la cultura i la història de Catalunya com Ferran Soldevila, Agustí Duran i Sempere, Aureli Campmany, Esteve Albert, Rafael Tasis i el filòleg i editor Josep Maria de Casacuberta que, junt amb [[Ramon Violant i Simorra]], l’encoratjaren a escriure tot allò que explicava i prosseguir en la tasca de descobrir l’ànima popular. També coneix Joan Coromines a qui l’any 1963 acompanyà en les seves enquestes onomàstiques i toponímiques per la vall d’Àssua i la ribera de Sort.