Diferència entre revisions de la pàgina «Presa borbònica de Mallorca»

cap resum d'edició
(Pàgina nova, amb el contingut: «La '''presa borbònica de Mallorca''' va ser l'últim episodi de la Guerra de Successió Espanyola. Va tenir lloc el 2 de juliol de 1715 quan l'illa de ...».)
 
== Menorca sota domini britànic ==
{{AP|Menorca sota domini britànic}}
Menorca, conquerida per una esquadra anglo-holandesa el 1708 en plena [[Guerra de Successió Espanyola]], va passar a la sobirania de la Gran Bretanya en virtut del [[Tractat d'Utrecht]] de 1713 i així va romandre al llarg del segle XVIII fins a la signatura del [[Tractat d'Amiens]] de 1802, excepte durant la [[Guerra dels Set Anys]] (1756-1763) que va estar ocupada pels francesos i entre 1782 i 1797 en què va estar sota la sobirania del rei d'Espanya.<ref>{{cita llibre |cognom=Sales |nom=Núria |enllaçautor=Núria Sales |any=1980 |pàgines=123 |cita=}}</ref>
 
Com l'interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual [[Maó]] constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu va passar a ser la nova capital de l'illa enfront de l'aristocràtica [[Ciutadella]]—, la Corona va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la [[Inquisició espanyola]] que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent ''universitats'' governades pels històrics ''[[jurat|jurats]]'' que representaven als diferents [[estament]]s. A Ciutadella eren quatre: un ''cavaller'' (noble), un ''ciutadà'' (burgès), un ''pagès'' (camperol) i un ''menestral'' (artesà).<ref>{{cita llibre |cognom=Sales |nom=Núria |enllaçautor=Núria Sales |any=1980 |pàgines=123 |cita=}}</ref>
 
Com l'interès britànic per Menorca era estrictament militar —tenir una base naval en ple Mediterrani Occidental en el qual [[Maó]] constituïa un excel·lent port natural, per aquest motiu va passar a ser la nova capital de l'illa enfront de l'aristocràtica [[Ciutadella]]—, la Corona va mantenir les institucions i lleis pròpies de Menorca, excepte la [[Inquisició espanyola]] que va ser abolida. Així els municipis van continuar sent ''universitats'' governades pels històrics ''[[jurat|jurats]]'' que representaven als diferents [[estament]]s. A Ciutadella eren quatre: un ''cavaller'' (noble), un ''ciutadà'' (burgès), un ''pagès'' (camperol) i un ''menestral'' (artesà).<ref>{{cita llibre |cognom=Sales |nom=Núria |enllaçautor=Núria Sales |any=1980 |pàgines=123 |cita=}}</ref>
[[Fitxer:Richard Kane.jpg|thumb|Sir [[Richard Kane]], primer governador britànic de Menorca]]
La llengua pròpia va seguir sent l'oficial i d'ús públic. "Contrastava, per exemple, la ''Societat Maonesa de Cultura'' fundada el 1778 on tot es feia en [[català]], amb la Reial Societat d'Amics del País del Regne de Mallorca fundada el mateix any a Palma que competia en zel amb la Reial Audiència i amb el [[bisbat]] en matèria de campanyes sistemàtiques d'extirpació del «dialecte mallorquí» i imposició del castellà". Això va redundar en la florida de la literatura en català a l'illa amb figures com [[Joan Ramis i Ramis]] o [[Antoni Febrer i Cardona]] fins a tal punt que alguns estudiosos han anomenat a l'últim terç del segle XVIII el "període menorquí de la literatura catalana".<ref>{{cita llibre |cognom=Sales |nom=Núria |enllaçautor=Núria Sales |any=1980 |pàgines=123 |cita=}}</ref>
El primer governador britànic va ser sir [[Richard Kane]], que va estar en el càrrec entre 1712 i 1736, i va deixar molt bon record per les mesures que va prendre com la construcció de la carretera entre Maó i Ciutadella —el «camí d'en Kane»—, el desecament de molts ''aiguamolls'' —zones pantanoses—, o la introducció a l'illa del cultiu de la ''trepadella'' i altres plantes ferratgeres. Així mateix, la presència de la flota britànica va acabar amb les incursions dels pirates [[berbers]] del nord d'Àfrica, amb el que la població a partir de llavors va poder instal·lar-se a la costa sense por de ser atacada.
 
Quan a partir de 1802 pel [[Tractat d'Amiens]] Menorca va passar a sobirania espanyola va perdre les seves institucions d'autogovern i en el seu lloc es va imposar el centralisme a través de Palma de Mallorca; el català va deixar de ser la llengua oficial per ser-ho el castellà; va ser suprimida la llibertat de comerç i Maó va deixar de ser un port franc; els menorquins van perdre l'exempció de servir a l'Exèrcit i a la Marina que havien conservat, no sense dificultats, sota la dominació britànica; i en desaparèixer la flota britànica va tornar l'amenaça dels pirates berbers del nord d'Àfrica.<ref>{{cita llibre |cognom=Sales |nom=Núria |enllaçautor=Núria Sales |any=1980 |pàgines=123 |cita=}}</ref>
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
[[Categoria:Història de Menorca]]
[[Categoria:Història de les Illes Balears]]
[[Categoria:Regnat de Felip V]]
[[Categoria:Imperi britànic]]
 
10.140

modificacions