Palau de l'Aljaferia: diferència entre les revisions

Construït en la segona meitat del segle XI, per iniciativa del sultà Ahmad I Al-Muqtadir com a residència dels monarques [[Banu Hud]] de [[Saraqusta]], aquest palau d'esbarjo (anomenat llavors «Qasr as-Surur» o Palau de l'Alegria) reflecteix l'esplendor assolit pel emirat en el període del seu màxim apogeu polític i cultural. Passà a ser la residència dels reis cristians d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] [[Setge de Saraqusta (1118)|després de la conquesta]] d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Batallador]] en [[1118]]. Destaca la reforma que realitzaren els [[Reis Catòlics]] en [[1492]]. En [[1593]] [[Felip I d'Aragó]] la transformà en una [[caserna]]. Va ser reformat en els [[segle XII|segles XII]] ([[1129]]), [[segle XIII|XIII]] ([[1260]] i [[1292]]), [[segle XIV|XIV]] ([[1301]] i [[1356]]), [[segle XV|XV]] ([[1490]]-[[1493]]), [[segle XVI|XVI]] ([[1593]]), [[segle XVIII|XVIII]] ([[1772]]) i [[segle XIX|XIX]] ([[1862]]). Finalment fou restaurada i actualment acull les [[Corts d'Aragó]].

 

[[Fitxer:Plano Aljaferia224.jpg|thumb|left|350px|Planta de l'Aljafería després de la restauració de 1998.<br /> En color marró fosc, l'hemicicle i les dependències de les Corts d'Aragó. En gris, la fossa.]]

L'Aljaferia es l'única construcció militar d'[[Al-Andalus]] en pla, i juntament amb el ribat de Susa, Tunísia, les úniques de tot l'Occident islàmic. És de planta quadrada i abraça una torre defensiva més antiga, la torre del Trovador. Com la major part de les construccions del segle XI a Saragossa, el seu origen és oriental, del conjunt cultural abbàssida-persa. El model pot ser el palau de [[Al-Ukhaidir Fortress|Uhaydir]] (Iraq), a una escala major, ja que posseeix posseeix la mateixa planta quadrada, muralles de tàpia amb torrasses circulars i arcs ogivals.

Els artistes que van tallar els capitells i les guixeries del palau de l'Aljafería ornamentaron un altre palau a la ciutat de [[Balaguer]], a la sudda o [[Castell Formós]]. Aquests dos conjunts àulics són els únics que se sap amb seguretat que van ser construïts i decorats per un mateix taller de alarifs; aquesta és la raó per la qual tots dos monuments bessons han de ser estudiats a l'uníson. No es coneix cap font escrita que proporcioni una cronologia absoluta per aquest palauet taifal de Balaguer, sense això, a jutjar pels esdeveniments històrics, devia ser construït entre els anys 1046/1047 i 1082.

 

[[Fitxer:Aljaferia_47.JPG|thumbnail|L'Aljaferia. Portada mudèjar de l'església de Sant Martí]]

Després de la presa de Saragossa per [[Alfons I d'Aragó|Alfons I el Batallador]] en 1118, l'Aljaferia va ser habilitada com a palau dels reis d'Aragó i com a església cristiana, no sent modificat substancialment fins al segle XIV amb l'actuació del rei [[Pere IV el Cerimoniós]]. Aquest rei va ampliar les dependències palatines en 1336 i va manar construir l'església de Sant Martí al pati d'ingrés al alcàsser. En aquesta època està documentat l'ús de l'Aljafería com a lloc de partida del recorregut que portava a [[Catedral de Sant Salvador de Saragossa|La Seo]], on els monarques aragonesos eren solemnement coronats i juraven els [[furs d'Aragó]].

No es tracta d'un palau independent, sinó de l'ampliació del palau andalusí que encara estava en ús. Pere IV tractava de dotar de sales més àmplies, menjadors i dormitoris a l'Aljaferia, doncs les alcoves taifales s'havien quedat petites per a l'ús del Cerimoniós. Aquestes noves sales s'agrupen sobre el sector nord del palau andalusí, a diferents nivells d'alçada. Aquesta nova fàbrica mudèjar va ser extraordinàriament respectuosa amb la construcció preexistent, tant en planta com en alçat, i la integren tres amplis salons de planta rectangular coberts per extraordinaris aljarfes o sostres mudèjars de fusta.

 

 

[[Fitxer:Aljaferia 12.JPG|thumbnail|esquerra|L'Aljaferia. Saló del tron]]