Mitteleuropa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 2 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:Q3498665
Retiro comentari sense referències
Línia 8:
Durant el període afectat per la Pesta Negra varen tenir lloc un gran nombre de [[pogrom]]s contra els [[jueus]] a la [[Renània]], de manera que un gran nombre d'ells emigraren al Regne de Polònia, governat per [[Casimir III de Polònia|Casimir el Gran]] i al [[Gran Ducat de Lituània]] liderat per [[Vytautas]]. En aquests territoris els jueus tenien més drets que a les terres alemanyes, i el [[jiddisch]], la seva llengua habitual (variant de l'[[alt alemany]]), va deixar una gran empremta amb el temps a les terres de l'est i el centre d'Europa, sobretot en ciutats com [[Lviv]] (Lemberg en alemany), [[Lublin]], [[Minsk]] i [[Txernivtsí]] (Czernowitz), a més de [[Praga]] i nombrosos [[shtetl]]s, poblacions de nova creació que formaren els mateixos jueus. Durant el [[Segle de les Llums]], el moviment il·lustrat jueu [[Haskalà]] va lluitar per la seva emancipació social en aquests territoris, i fou liderat per alemanys com [[Moses Mendelssohn]] a [[Prússia]], que tenia de rei a [[Frederic el Gran]], amb qui els anomenats ''Schutzjuden'' ("jueus protegits", en el sentit d'amparats per la llei) reberen el permís de viure en terres germàniques amb certa [[tolerància religiosa]]. El retorn a Alemanya entre els jueus va anar incrementant amb la creixent intolerància a l'est, sobretot des de la [[Revolta de Khmelnytsky]] de 1648 i els pogroms a l'[[Imperi Rus]] durant el segle XIX. La secular importància demogràfica i cultural dels jueus a la ''Mitteleuropa'' va desaparèixer per sempre a meitats del segle XX com a conseqüència de l'[[Holocaust]].
 
A l'època del ''[[Vormärz]]'', amb la caiguda del [[Sacre Imperi Romà]] el 1806 i la formació del [[Concert d'Europa]] després de les [[Guerres Napoleòniques]], [[Constantin Frantz]], un escriptor [[romanticisme|romàntic]], va desenvolupar la idea d'una [[federació]] d'Europa Central per acabar amb les disputes i competició entre Prússia i Àustria. Frantz s'oposava a l'[[estat-nació]] tal com s'entenia en el context de la "[[Qüestió Alemanya]]" i proposava una federació d'antics membres de la [[Confederació del Rin]] juntament amb l'estat multiètnic dels austríacs i Prússia, amb la seva gran proximitat demogràfica i cultural amb [[Polònia]]. Segons Frantz,{{Citació necessària|data=novembre de 2012}} [[Bèlgica]], [[Països Baixos |Holanda]], [[Polònia]] i [[Suïssa]] s'haurien d'acostar a aquest bloc cultural per tal de fer front a l'hegemonia continental de [[França]], el poder de l'[[Imperi Britànic]] i la nova situació a l'est amb l'arribada del [[paneslavisme]].
 
Després de les [[Revolucions de 1848]] aquestes idees es feren més comuns i foren adoptades per alguns liberals com [[Friedrich List]] o [[Heinrich von Gagern]], seguits pel [[Partit Nacional Liberal Alemany]], si bé amb certs tocs de [[pangermanisme]] i una renovada ambició colonialista a la regió i la voluntat de lideratge dels estats germànics. Amb la unificació d'Alemanya el 1871 amb el canceller [[Otto von Bismarck]], aquesta ''[[Ostforschung]]'' ("recerca de l'est" o "estudis sobre l'est") prengué dimensions [[etnocentrisme|etnocèntriques]] i amb cert prejudici contra eslaus, especialment polonesos i la seva àrea històrica. Àustria en aquells moments estava perdent la seva hegemonia i en aquest país ''Mitteleuropa'' va passar a representar les terres de la monarquia dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] a la conca del [[Danubi]].