Just d'Urgell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2499961 |
m Que diu Torres i Amat? |
||
Línia 1:
{{Sant
| nom =
|nom secular =Justus Urgellensis
|imatge=
|imagesize = 300px
|peufoto= Catedral romànica de la Seu d'Urgell, on consta que es venerava Sant Just ja al s. XI
|fets destacables=Primer bisbe d'Urgell (ca. 527), escriptor
|títols=[[Bisbe]]
|data de naixement=Començament del segle VI
|data de mort = [[28 de maig]]? de ca. [[546]]
|lloc de naixement=Nord de Catalunya?
|lloc de mort = [[La Seu d'Urgell]]
|enterrat a=Antiga catedral de la Seu d'Urgell (tomba no localitzada)
|festivitat = [[28 de maig]]
|venerat en = [[Església Catòlica Romana]] (culte local a Urgell), Església ortodoxa, anglicanisme
|iconografia=
|data de beatificació=Venerat des de la seva mort
Linha 21 ⟶ 20:
|patronatge=
}}
'''Just d'Urgell''' (
Gairebé no se'n tenen dades. Tres dels seus germans també van ser bisbes: [[Justinià de València]], [[Nebridi d'Ègara]] i [[Elpidi]] d'[[Osca]], tot i que alguns diuen que fou bisbe de Cotlliure. A Just i els seus tres germans els fan naturals de València Marieta, Escolano i el pare Mariana; però com no al·leguen cap raó sòlida, queda sempre igual dret per a Catalunya, d'on van ser bisbes Just i Nebridi, i a criteri de Torres i Amat sembla preferible el judici d'[[Ambrosio de Morales]], que sent bisbe d'allà, això és, de la [[corona d'Aragó]], serien d'alguna de les seves tres províncies. I sent dos d'ells d'Urgell i Ègara, potser [[Elpidi]] de Cotlliure, té Catalunya més dret que València per contar-se entre els seus fills. Apareix en la documentació del [[Concili II de Toledo]] ([[527]])<ref>Que subscriu d'aquesta forma: «Just en el nom de Crist bisbe de l'església catedral d'Urgell, vaig rellegir, vaig aprovar i subscriure salva l'autoritat dels cànons antics, a aquesta constitució dels meus co-sacerdots, tinguda a la ciutat de Toledo, havent jo arribat allà algun temps després» </ref> i en la del de Lleida ([[546]]), i participà als de [[Mèrida]] i [[València]].
Fou autor, entre d'altres escrits, d'un comentari al·legòric al ''[[Càntic dels Càntics]]'', fet a partir del text llatí de la [[Vulgata]], impresa a [[Hainaut]] a 1529, hi havia un [[còdex]] manuscrit a la [[biblioteca reial]], la envià sant Just al [[bisbe de Tarragona]] [[Sergi]] acompanyada d'una carta molt atenta i submisa que li va escriure en 535 perquè la llegís i esmenés, ja que es subjectava a la seva censura.
[[Jaume Villanueva i Astengo|Villanueva]] publicà un [[sermó]], que va trobar en un còdex santoral o leccionari en foli, vitel manuscrit en [[lletra gòtica]] [[cursiva]] de començament del segle XI, que es conserva a l'església de [[Roda d'Isàvena]]. Abans ja l'havia vist el mateix Villanueva a l'arxiu del monestir de [[Bellpuig de les Avellanes]] en un còdex o [[breviari]] escrit a principi del segle XIII, en què hi havia un sermó predicat per Sant Just en la solemnitat de [[Sant Vicent màrtir]], i també va veure en el de [[Cardona]] alguns fragments del mateix escrit que va trobar a alguns fulls solts d'un altre breviari, on igualment s'atribueix al mateix autor.<ref>{{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.es/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=es#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 29 de setembre de 2013| pàgines = 340-342 | llengua = castellà }}</ref>
==Referències==
<references />
==Bibliografia==
Linha 36 ⟶ 40:
[[Categoria:Sants de l'Església Catòlica]]
[[Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa]]
[[Categoria:
| |||