Gramàtica del català: diferència entre les revisions

Val a dir que, de la mateixa forma que en el vocalisme, el consonantisme compta amb [[fenòmens de contacte consonàntics]].

 

L'accent fònic català només pot recaure en les tres últimes síl·labes del mot donant, així, paraules [[agudes]], [[planes]] i [[esdrúixoles]]. Aquest accent fonètic, si segueix les [[normes d'accentuació catalanes]], es converteix en un accent gràfic. Ara bé, també existeix un accent fònic secundari que varia en funció de la morfologia, provocant que es situï en el radical de l'esquerra en [[paraules compostes]], en les [[paraules derivades]] amb [[prefix àton]] i en els adverbis formats amb el [[prefix]] ''-ment''. A més, cal tenir en compte que el nucli sil·làbic català és una vocal, per la qual cosa, l'accent del mot sempre caurà sobre una vocal.