Viquipèdia

Clàudia d'Orleans (reina consort de França): diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Bot: corregint preposicions (1) i puntuació (3)
m Polisèmia
Línia 1:
{{polisèmia|Clàudia d'Orleans}}
[[Fitxer:Claude de France (1499-1524).jpg|thumb|Clàudia de França i Bretanya]]
'''Clàudia de França''' o '''d'Orléans''' ([[13 d'octubre]] de [[1499]], [[Romorantin-Lanthenay|Romorantin]] - [[20 de juliol]] de [[1524]], [[Blois]]) fou filla del rei [[Lluís XII de França]] i d'[[Anna de Bretanya|Anna]], duquessa de Bretanya. Era néta per línia paterna del duc [[Carles I d'Orleans]] i [[Maria de Cleves]], i per línia materna del duc [[Francesc II de Bretanya]] i [[Margarida de Foix]]. Va heretar el [[ducat de Bretanya]] de la seva mare (i fou duquessa des de el 1514) i fou la primera esposa del rei [[Francesc I de França]] (1515); fou també [[Comtat de Soissons|comtessa de Soissons]], de [[comtat de Blois|Blois]], de [[Senyoria de Coucy|Coucy]], d'[[comtat d'Étampes|Étampes]], de [[Comtat de Montfort|Montfort]], i [[Llista de comtes, senyors i ducs de Milà|duquessa de Milà]]. Va rebre el seu nom en honor a sant Claudi que la seva mare havia invocat durant un pelegrinatge per tal que pogués tenir algún dia un fill viable. Tot i que va poder succeir a la seva mare al tron de Bretanya no podia succeir al seu pare al tron francès en raó de la llei sàlica. La varietat de [[Pruna (fruita)|prunes]] anomenada reina Clàudia li deu el seu nom.
Linha 4 ⟶ 5:
 
== Biografia ==
Hereva del [[ducat de Bretanya]], el [[1504]] la seva mare, en un intent de mantenir el seu ducat independent de [[França]], va signat el [[Tractat de Blois (1504)|Tractat de Blois]], mitjançant el qual Clàudia fou promesa amb l'arxiduc [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles d'Àustria o Carles de Luxemburg]] (el futur Carles Quint), duc de Borgonya i nét de l'emperador [[Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic|Maximilià I d'Habsburg]] (ell mateix primer marit - per poders - d'[[Anna de Bretanya]]). El contracte de matrimoni fou signat el 10 d'agost de [[1501]] a [[Lió]] per François de Busleyden, arquebisbe de Besançon, Guillaume de Cro, Nicolas de Rutter i Pierre Lesseman, com ambaixadors del rei [[Felip el Bell]]I de Castella]], pare de l'arxiduc. Aquestes esposalles haurien fet passar [[Bretanya]] a la mort d'Anna a les mans d'aquest príncep ja hereu dde l'[[Arxiducat d'Àustria]], dedel [[Regne de Castella]] i de «l'imperi borgonyó». El [[1505]], volent evitar l'encerclament del regne i la pèrdua de Bretanya, Lluís XII, molt malalt, va fer anul·lar aquestes esposalles pels Estats Generals de 1506, en benefici del jove comte d'Angulema, el futur [[Francesc I de França]], al qual Clàudia havia estat promesa des de feia quatre anys per una disposició secreta<ref>Philippe Tourault '''Anne de Bretagne''', Perrin, París, 1990. pàg. 255'': una declaració datada del 30 d'abril de 1501 a Lió, i no publicada, declarava nul·la tota unió de Clàudia de França amb un altre príncep que el futur Francesc I.</Ref>.
 
=== Reina de França ===
Linha 15 ⟶ 16:
 
=== Aparença ===
 
Així com Francesc era gran i atlètic, Clàudia era petita. Les seves maternitats successives la feien aparèixer contínuament grossa, segons l'opinió de la cort, que en feia un assumpte de burla. Els ambaixadors estrangers anoten la seva «forta corpulència», la seva coixesa, l'[[estrabisme]] del seu ull esquerre, la seva molt petita talla, el seu lletjor i la seva timidesa, per no subratllar les seves qualitats de cor. Va ser poc estimada a la cort després de la mort dels seus pares. Brantôme testimoniarà «que el roy el seu mary luy va encomanar la verola, que li advança els seus dies. I senyora la regenta [[Lluïsa de Savoia]] la maltractava fort (...)». El rei li imposarà l'omnipresència de la seva amant, [[Francesca de Foix]].
 
Línia 30:
* Un fils nascut mort (1524)
 
La reina ClàdiaClàudia va morir dormint el [[20 de juliol]] de [[1524]]. No era més que l'ombra d'ella mateixa, esgotada pels seus embarassos successius dels quals el primer quan no tenia ni quinze anys, i debilitada per una tuberculosi òssia (com la seva mare) i per la [[sífilis]] que li havia transmès el seu marit.<ref>Francis Hackett, ''Francois Iè'', Payot, 1984, pàg. 510</ref> Fou enterrada a la [[Basílica de Saint-Denis]].
 
==Referències==▼
{{amaga}}
 
== Bibliografia==
Linha 37 ⟶ 40:
* Philippe Tourault, ''Anne de Bretagne'', París, Perrin, 1996. {{ISBN|2-262-01212-1}}
* Jean Jacquart, ''François Ier'', París, Fayard, 1994. {{ISBN|2-213-59232-2}}
* Mélennec Louis, ''L'élimination de Claude de France du Duché de Bretagne''; a : ''Le rattachement de la Bretagne à la France''
 
▲==Referències==
<references />
 
==Enllaços externs==
Línia 47:
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Duquessa de Bretanya]]<br />[[Fitxer:BlasonBRETAGNE.PNG|20px|Escut de Bretanya]]|a|abans=[[Anna de Bretanya]]|després=[[Francesc III de Bretanya|Francesc III]]|anys=[[1514]]–[[1524]]}}
{{Finalitza taula}}
 
{{monarques de Bretanya}}
 
{{ORDENA:Claudia D'Orleans}} <!--ORDENA generat per bot-->▼
 
▲{{ORDENA:Claudia D'Orleans}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Prínceps de França]]
[[Categoria:Reis de França]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Clàudia_d%27Orleans_(reina_consort_de_França)»