Cera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: corregint els apòstrofs (5) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
La [[cera d'abella]] és altament insoluble en medis aquosos i a temperatura ambient es presenta sòlida. La cera pura d'abelles no deixa cap residu quan es crema.
=== Material escultòric ===
En parlar dels materials emprats pels escultors per fer les seves obres, es pensa tot seguit en la fusta, la pedra, el metall..., però més difícilment en la cera. En canvi, es tracta d’un material que ja ha estat utilitzat des d’antic en l’escultura. Matèria fàcil de modelar i tenyir, tant en el món romà com en el medieval s’utilitzà per a la realització de màscares relacionades amb els ritus funeraris i, també, per fer exvots de caràcter devocional.<ref name="mares">{{citar ref |títol =la Cera com a material escultòric |editor =[[Museu Frederic Marès]] |obra =web |data =2013 |url =http://w110.bcn.cat/fitxers/icub/museumares/mfm.laceracat.512.pdf |consulta = Octubre 2013 }}</ref>
Utilitzada, igualment, per portar a terme els models d’escultors i orfebres, és a partir del segle XVI que destacà com a
gènere específic en la realització de retrats, petites figures aïllades i escenificacions més o menys complexes. Certament,
es coneix l’existència d’aquestes obres més per referències escrites que per peces conservades, a causa, sobre tot, de
la fragilitat de la mateixa matèria.<ref name="mares"/>
La historiografia assenyala Itàlia com el lloc on va agafar més volada el denominat “art de la cera”, sent [[Florència]] on els
“ceratoli” –artistes especialitzats en aquesta matèria– van practicar aquest art amb gran mestratge. Altres ciutats com
[[Venècia]], [[Gènova]] o [[Nàpols]] també en van ser centres de producció importants.<ref name="mares"/>
La pràctica d’aquest art arriba a [[Espanya]] a l’inici del segle XVII, a través d’artistes espanyols formats en els centres italians, com en el cas de [[Juan de Revenga]] (Saragossa, vers 1614 – Madrid, 1684). Altres artistes, com el reputat [[Eugenio de Torices]] (Madrid, vers 1625 – Madrid, 1709), sembla que es va formar a la Península. Aquest material s’aplicà, principalment, en la realització de figures aïllades i escenes religioses i/o profanes col·locades dintre de vitrines o amb vidre frontal. Aquestes obres, normalment de mida petita, foren destinades a convents, a gabinets o a cambres de cases
de famílies nobles i/o benestants.<ref name="mares"/>
Petits quadres de cera també es van incorporar als mobles, i s’aplicaren principalment a la decoració del frontal de calaixos d’arquetes. Les primeres notícies documentals que es tenen d’obres fetes de cera a Espanya fan referència a petites figures del Nen Jesús. Se sap que el famós [[Nen de Praga]] –que rep culte a les Carmelites de Praga des del 1628– fou portat d’Espanya fins a Txèquia per [[Maria Maximiliana Manrique de Lara]]. També s’esmenta en l’inventari del [[Palau Reial de Madrid]] del 1685, “una caja de un Niño de zera [sic] y vitrina delante”. Al testament de l’escriptor i dramaturg [[Calderón de la Barca]], del 1681, també s’esmenten dos nens de cera entre les seves pertinences. De la col·lecció d’escultura del [[Musue Frederic Marès]], destaca una delicada escultura de cera d’un Nen Jesús adormit.<ref name="mares"/>
== Referències ==
{{Referències}}
== Enllaços externs ==
| |||