Illes Dahlak: diferència entre les revisions

Les '''illes Dahlak''' essón un arxipèlag de la [[mar Roja]] prop de [[Massawa]], [[Eritrea]] format per dues illes principals i 124 illes petites. Des de l'antiguitat els habitants es dediquen a la pesca de perles. Només quatre illes estan habitades, sent la principal Dahlak Kebir seguida de Nura. Altres illes són Dhuladhiya, Dissei, Dohul, Erwa, Harat, Hermil, Isra-Tu, [[Nahaleg]] ([[Nahleg]]), Nokrah, Kubari, Daraka, Dinifarikh i Shumma. La població parla la [[llengua dahlik]]

G.W.B. Huntingford les identifica amb les illes "Alalaiou" (''Aliaeu'') esmentades al Periple de la mar Eritrea, on es trobaven abundants tortugues. Edward Ullendorff diu que els illencs foren dels primers africans a esdevenir musulmans, cosa testimoniada per algunes tombes. Des de eldel segle VII foren utilitzades com a presó pels califes [[omeies]] i al segle següent pels [[abbàssides]].

Al [[segle IX]] van passar sota autoritat de la dinastia iemenita de [[Zabid]], i al segle XIII van esdevenir un emirat (Al-Makrizi anomena als seus dirigents "reis" però portaven el títol d{{' }}''amir'') independent dedicat a la pirateria, enfrontat o aliat alternativament als mamelucs egipcis; més tard fou dominat temporalment pel Iemen, i per Etiòpia.

El [[1513]] quan van arribar els portuguesos governava l'emir Ahmad ibn Ismail. La seva resistència als portuguesos va provocar la devastació de les illes, fins que finalment l'emir fou restaurat com a vassall portuguès. L'emir va donar suport a [[Ahmad Grañ]] (Ahmad ben Ibrahim al-Ghazi) i per un temps aquest fou victoriós. El successor de l'emir, Ahmad Ismail, fou nomenat governador d'Harkiko. Però finalment els portuguesos van retornar vers [[1542]] o [[1543]] i van devastar altre cop les illes els habitants de la qual foren evacuats cap al continent. Tot i així la població hi va tornar a poc a poc.

Després del [[1559]], probablement vers els darrers anys del segle, les illes van passar fàcilment sota autoritat de l'[[imperi Otomà]], depenent llavors del paixà de [[Massawa]] o de [[Suakin]] dins la província d'[[Habesh]]. El [[1874]] es va proclamar la sobirania egípcia, nominalment fins elal [[8 de juny]] de [[1885]] en quequè el capità De Libero en va prendre possessió per Itàlia, i foren incloses a la colònia italiana d'[[Eritrea]], formant una viceresidència amb seu a Nokhra, dins el comissariat de Bassopiano Orientale. L'illa de Nokhra fou utilitzada com a presó dels polítics hostils. El [[1938]]/[[1939]] hi van buscar petroli sense èxit

Una batalla naval menor va tenir lloc a les seves aigües entre britànics i italians el [[20 d'octubre]] de [[1940]]. Del [[1941]] al [[1952]] van estar sota ocupació britànica i del [[1952]] en endavant sota ocupació etíop. Durant el regimrègim comunista de [[Menguistu Haile Mariam]] els russos hi van tenir una base naval. El [[1990]] el [[Front Popular d'Alliberament d'Eritrea]] va ocupar les illes i el [[1991]] van esdevenir part de la l'Eritrea autònoma sota el govern provisional establert el [[29 de maig]] que va administratadministrar el país fins a la independència oficial el [[24 de maig]] de [[1993]].