Estudi General Lul·lià: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 8:
Els primers intents d'institucionalitzar l'ensenyament superior a [[Mallorca]] arriben al [[segle XV]], de la mà de les [[Escola Lul·liana|Escoles Lul·lianes]], que ampliaven el ventall de possibilitats de l'ensenyament superior a l'[[Mallorca|illa]], fins aleshores tan sols suscrit a les [[Humanitats|Arts]] i la [[teologia]]. Aquestes escoles, tal com el seu nom indica, seguien la doctrina de [[Ramon Llull]].
Una de les primeres [[Escola Lul·liana|Escoles Lul·lianes]] establertes a [[Mallorca]] fou la de [[Randa]], dirigida pel català [[Pere Joan Llobet]] el [[1453]] i que tingué un gran prestigi dins i fora de l'[[Mallorca|illa]]. La seva mort prematura obligà a tancar l'escola i, malgrat els intents de [[Mario de Passa]] (sota el patronatge de [[Beatriu de Pinós]]), la [[Escola Lul·liana de Randa|Lul·liana de Randa]] no tornà a prosperar. El [[1481]]
Una segona [[Escola Lul·liana]] d'importància, fou la de [[Ciutat de Mallorca]], posteriorment translladada a [[Miramar (Mallorca)|Miramar]]. La dirigiren els mallorquins [[Bartomeu Caldentei]] i [[Francesc Prats]] i es dedicà l'estudi de les [[humanitats]] i la [[filosofia]].
Línia 50:
===Decadència i supressió de la Universitat Literària===
El [[segle XIX]] començà amb mal peu per a la [[Universitat Literària de Mallorca]]: la [[Guerra del Francès a Mallorca|Guerra del Francès]] obligà a tancar-la uns anys. A més, patí notables reformes i, amb la tornada de la [[Companyia de Jesús]] a [[Espanya]], va haver de tornar a l'antiga seu del carrer de Sant Roc.
El [[1829]] el Govern Espanyol ordenà el transllat dels catedràtics i dels dos-cents alumnes de la Universitat Literària a [[Cervera]]. Aquesta decisió provocà enèrgiques protestes a [[Mallorca]], on s'argumentava que la insularitat provocaria despeses inassumibles a l'alhora d'estudiar a la Universitat. Fins i tot el [[Bisbe de Mallorca]] intentà intercedir a favor de la Universitat Literària i arribà a proposar la fusió amb la de [[Universitat de València|València]], on els costos serien menors que a [[Cervera]].
| |||