Primera República Francesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
+ ref |
||
Línia 187:
Aviat, Sieyès renuncià al càrrec de cònsol provisional per esdevenir senador; per altra banda, després de la victòria de la [[batalla de Marengo]] ([[14 de juny]] de [[1800]]) va incrementar-se la popularitat de Napoleó, qui, per això, va poder aprofitar la conjura monàrquica de la [[Rue Saint-Nicaise]] ([[24 de desembre]] de [[1800]]) per fer una purga de republicans, els quals, malgrat la seva innocència, foren deportats a la Guayana francesa; aleshores, va dissoldre les assemblees i convertí el Senat en una institució omnipotent en matèries constitucionals.
El [[Tractat de Lunéville]] amb Àustria, signat el [[febrer]] de [[1801]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Péronnet |nom=Michel |títol= |url=http://books.google.es/books?id=fTsgZmcf26IC&pg=PA242&dq=1801+Lun%C3%A9ville+rhin&hl=ca&sa=X&ei=64NbUvvpCbCT0AXG64GoCQ&ved=0CFAQ6AEwBA#v=onepage&q=1801%20Lun%C3%A9ville%20rhin&f=false |llengua=castellà |editorial=Ediciones AKAL |data=1991 |pàgines=242 |isbn=847600513X}}</ref> que, a més de dur la pau va posar gairebé tot Itàlia sota domini francès, va permetre a Napoleó eliminar els líders de l'oposició en la discussió del nou Codi Civil. Per altra banda, amb el [[Concordat del 1801]], donant satisfacció als sentiments religiosos del país, convertint el catolicisme, no pas de dret però si de fet, en la religió de l'estat, va aconseguir el favor d'una església submissa, així com l'adhesió de la pagesia; reconciliant-se amb l'Església, doncs, Napoleó privava els monàrquics d'una de les seves principals armes ideològiques.
Amb el [[Tractat d'Amiens]] ([[25 de març]] de [[1802]]) amb el Regne Unit, els costos del qual anaren a càrrec dels aliats de França: [[Espanya]] i la [[República Bàtava]], Napoleó va crear la situació necessària per poder fer aprovar en referèndum la [[Constitució de l'Any X]], que el confirmava com a Primer Cònsol a títol vitalici.
Línia 205:
=== Cap a l'Imperi ===
Després de desarticular una altra conjura en contra seva, Napoleó va gaudir d'una gran adulació pública, cosa que va saber aprofitar per coronar la seva ambició. El [[18 de maig]] de [[1804]], el Senat va proclamar Napoleó emperador dels francesos; la cerimònia de coronació va tenir lloc a la catedral de Notre Dame de París el [[2 de desembre]] d'aquell mateix any. Així s'acabà el Consolat, i la República, i s'inicià el [[Primer Imperi Francès|I Imperi]]
== Referències ==
{{referències}}
{{coord|48|52|00|N|2|19|59|E|type:city_source:kolossus-hewiki|display=title}}
{{Commonscat|French First Republic}}
{{ORDENA:Primera Republica Francesa}}
[[Categoria:Repúbliques històriques d'Europa]]
[[Categoria:Revolució Francesa]]
| |||