Santcliment: diferència entre les revisions

Aquesta branca començà a prendre importància a partir de [[Tomàs de Santcliment]] que comprà el castell d’Alcarràs a Guillem de Cardona el [[1249]] i rebé potestat del rei sobre els castells de [[Albalat de Cinca|Cinca]], [[Castell de Maldà|Maldà i Maldanell]] en recompensa de la seva participació en la campanya de València. Al segle XIV residien al carrer Major de Lleida i posseïen, a més d’[[Alcarràs]] i [[Montagut]], [[Sarroca de Lleida]], [[Llardecans]], Vilanova de Remolins i grans latifundis a [[Flix]] i [[la Palma d'Ebre|la Palma]] (els dos darrers venuts a Barcelona el 1398). [[Francesc de Santcliment (ambaixador)|Francesc de Santcliment]], ciutadà de Lleida, estigué al servei de [[Pere el Cerimoniós]], el qual l’envià com ambaixador a [[Avinyó]] el [[1336]] i com a defensor de la [[Vall d’Aran]] davant el [[bisbat de Comenge|bisbe de Comenge]]. Francesc obtingué més terres a Sardenya i fundà la capella familiar a la catedral de Lleida. Els seus fills, Pere i Francesc, exerciren diversos càrrecs com els de canceller de la universitat ([[1387]]-[[1403]]), canonge; i [[paer]] ([[1380]]) i [[veguer]] ([[1413]]), respectivament.<ref name=EC>{{ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0059597.xml?s.q=santcliment#.UdglYztM-uI|consulta=6 juliol 2013|títol=Santcliment|autor=Enciclopèdia Catalana|llengua=català}}</ref>