|
[[Fitxer:Escut de Catalunya (apuntat).svg|thumb|right|'''Escut de Catalunya''', segons [[Armand de Fluvià]], descrit al seu llibre ''Catalunya, un país sense escut'']]
[[Fitxer:ConstitucionsCatalanesVolumIr.jpg|thumb|225px|right|Constitucions de Catalunya de 1702]]
L''''escut de Catalunya''' té el següent [[blasonament]]: ''En camp d'or quatre pals de [[gules]]. Per [[Timbre (heràldica)|timbre]] una [[corona reial]]''. Aquest blasonament és conegut heràldicament com els ''Quatre Pals'' i popularment com les ''Quatre Barres'', tot i que tècnicament incorrecte, aquestacom descripcióles és''Quatre incorrectaBarres''.
A finals del segle XVII, s'establí la jerarquia i la codificació de les corones i llur forma. En el cas català, la corona apareix tancada. Això es remunta a un document de 1705, abans dels [[Decrets de Nova Planta]], on apareix un segell municipal oficial de Barcelona, conservat a l'[[Arxiu Històric Nacional]]. Es tracta d'un segell quarterat amb l'[[Escut de Barcelona|escut de la ciutat]] timbrat amb la corona reial tancada. En un moment donat es volgué timbrar l'escut basant-se simplement en el mot "comte", sense tenir en compte que el [[Llista de comtes de Barcelona|comte de Barcelona]] era per sí mateix príncep de Catalunya i, per tant, sobirà sobre tot el territori català.<ref>[http://www.scgenealogia.cat/articles/corones.htm Les corones als escuts], Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.</ref>
A finals del segle XVII, hom va establir la jerarquia de les corones i la codificació de llur forma. Només es representen tancades les d'emperador, rei i príncep, amb les corresponents característiques pròpies, i obertes, les de duc, marquès, comte, vescomte i baró, cadascuna també amb la seva forma característica.
LEs considera que l'escut de Catalunya no és oficial. HaAixí sigutho obviat enesmenta l' article 8. Símbols de Catalunya del [[Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006]]. Pel criteri d'autoritat en el tema heràldicheraldista [[Armand de Fluvià]] diu que Catalunya no té escut oficial, però que el que li correspon tenir per antonomàsia, es el que s'anomena de ''Quatre pals'' , (o sigui d'or amb quatre pals de gules).<ref name="icgenher">[http://www.icgenher.cat/CatalunyaPaissenseEscut ICGenHer. Catalunya, un país sense escut, per Armand de Fluvià.]</ref> Tanmateix, l'escut, com símbol, ha sigut obviat en l'article 8. de l'[[Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006]]. ▼Apareix la corona tancada en un segell oficial de la ciutat de Barcelona (sigilli dictae civitatis sive municipi) en un document del 1705 que és a l'Archivo Histórico Nacional, Sección de Estado, entre la documentació de Carles III l'Arxiduc, que es van emportar a Madrid, aplegada amb el nom d'Archiduque. Es tracta d'un segell quarterat amb les dues creus i els quatre pals a cada quarter i va timbrat amb la corona reial correcta, o sigui tancada, com ha de ser. És, per tant, anterior al Decret de la Nova Planta.
Per als que volen timbrar l'escut amb la corona de comte basant-se en el títol de "comte de Barcelona", cal tenir en compte que la corona comtal és per als comtes que són "títols del regne" (com el comte de Godó o el comte de Foixà), però no per a un comte de Barcelona, que era un sobirà i no un simple títol del regne.
Perquè el sobirà d'aquesta comunitat Autonoma, encara que el seu títol oficial específic era el de "comte de Barcelona", des del segle XII, el sobirà de Catalunya (o de Barcelona, si hom ho prefereix) era el rei; no el rei d'Aragó, com també alguns pretenen. Era el rei tout court, i per això hi havia les "drassanes reials", les "batllies reials", el "reial patrimoni", el "braç reial" de les Corts catalanes, i també per això hom hi deia "plau al senyor rei" i no "plau al senyor comte", i tots els monarques esmenten sempre el seu "[[senyal reial]]" i no el "senyal comtal".<ref>[http://www.scgenealogia.cat/articles/corones.htm Les corones als escuts], Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.</ref>
▲L'escut de Catalunya no és oficial. Ha sigut obviat en l'article 8. Símbols de Catalunya del [[Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006]]. Pel criteri d'autoritat en el tema heràldic [[Armand de Fluvià]] diu que Catalunya no té escut oficial, però que el que li correspon tenir per antonomàsia, es el que s'anomena de ''Quatre pals'', (o sigui d'or amb quatre pals de gules).<ref name="icgenher">[http://www.icgenher.cat/CatalunyaPaissenseEscut ICGenHer. Catalunya, un país sense escut, per Armand de Fluvià.]</ref>
Històricament, es pot veure els ''Quatre pals'', associats com escut català a les [[Constitucions catalanes]], a la portada, dels volums publicats com ''Constitvtions y Altres Drets de Cathalvnya'' (Constitucions i altres drets de Catalunya) per les compilacions aprovades per les [[Corts de Montsó (1585)]] i les [[Corts de Barcelona (1701)]].
El senyal de les barres vermelles –pals tècnicament– és inicialment un símbol heràldic dels [[comtes de Barcelona]].<ref>[http://www.gencat.cat/catalunya/cat/coneixer-simbolsnacionals.htm El distintiu dels Comtes de Barcelona] Generalitat de Catalunya.</ref><ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0083412 Barres catalanes], Gran Enciclopèdia Catalana.</ref><ref name="scgenealogia">[http://www.scgenealogia.cat/articles/escutcatalunya2.htm L'escut de Catalunya], Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.</ref> Va convertir-se després en el senyal heràldic personal i familiar dels [[Regne d'Aragó|reis d'Aragó]] i [[comtes de Barcelona]] des de [[Alfons el Cast]] fins a [[Ferran II el Catòlic]], incloent-hi els monarques de la branca privativa de [[Mallorca]], que no hi feren cap modificació. Tanmateix, sense deixar de ser un símbol personal i familiar, amb el temps esdevingué un símbol territorial de cada un dels estats de la [[Corona d'Aragó]]. Quan s'extingeix el [[Casal de Barcelona]] el [[1410]], la nova dinastia dels [[Trastàmara]], d'origen castellà, adopta el símbol de la dinastia anterior.
A partir dels reis de la [[Casa d'Àustria]] el símbol heràldic personal del rei canvia passant a ser format per una acumulació dels emblemes dels regnes sota el domini d'aquests. D'aquesta manera, a l'escut dels reis posteriors als [[Reis Catòlics]] hi ha, entre altres, el senyal quadribarrat, convertit definitivament en símbol territorial. Cal dir, però, que ambAmb els Àustries a cada un dels estats de la [[Corona d'Aragó]], i a les Balears en concret, lesels Quatre BarresPals continuen essent el símbol de les institucions que representen el poder reial, és a dir l'autoritat suprema.
Han estat força reproduïdes algunes citacions que demostren la territorialització de les Quatre Barres en el Principat. Per exemple, el [[1396]] la reina aragonesa [[Maria de Luna]] diu al Parlament General de Barcelona ''«que les galeres no portin altres banderes, cendals o panyos que els del [[comtat de Barcelona]], o sigui, només barres grogues i vermelles»''. I el 1406 [[Martí I l'Humà]] recorda que quan [[Jaume el Just]] va enviar el seu fill Alfons a la [[conquesta de Sardenya]] li digué: ''«fill, jo us dó la bandera nostra antiga del principat de Catalunya»''. ▼
▲Han estat força reproduïdes algunes citacions que demostren la territorialització de lesdels Quatre BarresPals en el Principat. Per exemple, el [[1396]] la reina aragonesa [[Maria de Luna]] diu al Parlament General de Barcelona ''«que les galeres no portin altres banderes, cendals o panyos que els del [[comtat de Barcelona]], o sigui, només barres grogues i vermelles»''. I el 1406 [[Martí I l'Humà]] recorda que quan [[Jaume el Just]] va enviar el seu fill Alfons a la [[conquesta de Sardenya]] li digué: ''«fill, jo us dó la bandera nostra antiga del principat de Catalunya»'' . No obstant, aquesta vinculació no és sols per Catalunya, sinó que als altres territoris de la Corona, amb la mateixa monarquia, la vinculació era la mateixa i estaven en peu d'igualtat.
No s'ha d'entendre, però, de cap manera que aquests passatges demostren una vinculació de les barres amb el Principat major que la que poguessin tenir amb els altres territoris de la Corona, on la monarquia era la mateixa i on aquells territoris estaven en peu d'igualtat. R. Rosselló ha mostrat com, amb motiu de les exèquies de [[Joan el Gran|Joan II]] fetes a Palma, es consignen despeses per "senyals reials d'Aragó e de sos Regnes" i per "banderes d'armes d'Aragó e de sos Regnes". ROSSELLÓ (1981), PÀG. 26.
[[Fitxer:Coat of Arms of Catalonia.svg|thumb|180px|esquerra|Escut de Catalunya<br />(Els florons de fulles d'acant del model oficial de la corona reial espanyola han estat substituïts per els flors de lis i els petits florons de la corona dels antics Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona).]]
A les [[Illes Balears]], una de les idees que s'han sostingut –en suport de la bandera de l'afegit morat – és que el senyal dels Quatre Pals era només el símbol personal del rei, alhora que es feia èmfasi en el caràcter de distintiu del regne, del territori, que hauria tingut la simbologia que combina pals i castell. L'intentAixò dees desvincular,veié oafavorit d'amagar l'estreta vinculació històrica, entre les Quatre Barres i el territori –i la gent– de les Illes ha estat una constant en el discurs regional-espanyolista. I han tingut com a vent favorable elpel fet de la superposició durant l'antic règim del regne de Mallorca amb una administració municipal, cosa que no passava a la resta de la Corona d'Aragó, on el regne comprenia múltiples universitats. Però seria aclaridor de diferenciar el regne (el territori subjecte a l'autoritat del rei) i la universitat de la ciutat i regne (entitat per al govern municipal, equiparable a les de Barcelona o [[Perpinyà]]). El primer sentit és el que hi ha en les expressions lloctinent del regne, governador del regne o procurador del regne –funcionaris delegats del poder reial– o armes (blasó) del regne, que són les Quatre Barres. Tant a les Illes com a la resta de la Corona d'Aragó els símbols del rei són els símbols del regne i, essent el rei la màxima autoritat, els seus símbols estan per damunt qualsevol altre. Entre aquests hi havia els de les universitats o municipis. Però les institucions per al govern de les universitats no eren més nostres que la institució de la monarquia, ni els símbols d'unes i altra tenen per què excloure's mútuament, com no s'excloïen, sinó que anaven sovint un al costat de l'altre, en èpoques passades.
Però, com hem dit abans, lesels Quatre BarresPals no eren sols el símbol personal del rei. Com s'explicaria si no que a partir del [[segle XVI]], quan l'escut personal del rei ja no era el blasó dels quatre pals, les Illes s'omplissin d'escuts quatribarrats, molt sovint al costat de l'escut quarterat municipal? En trobam damunt les murades renaixentistes, damunt les façanes d'edificis civils i religiosos del [[segle XVII]] (com l'església de Sant Francesc de Palma, el llatzeret de la Quarantena de la mateixa ciutat o el convent de Sant Francesc de [[Ciutadella de Menorca|Ciutadella]]), del XVIII (com l'església parroquial de Santa Maria del Camí), del XIX (façana neogòtica de la catedral de Mallorca, aljub dels Lleters a Palma) i del XX (com el vestíbul de l'Ajuntament de Palma). A més, durant aquests segles es col·loquen escuts quatribarrats damunt edificis antics, com els del Reial Alcàsser de Ciutadella o el que es pot veure a la façana lateral del [[Consolat de Mar]]. I es pinten en lloc preferent en els quadres que representen la ciutat de Palma, el mapa de l'illa o esdeveniments històrics. En els arxius l'escut barrat presideix els llibres de les cúries reials de les viles, els llibres de lletres comunes, que guarden les lletres del governador als batles; donen autoritat als documents de la Reial Audiència i engalanen els annals i llibres d'història de Mallorca (vegeu la documentació gràfica).
Tot això és així perquè aquest era considerat el primer símbol de la Comunitat; el senyal reial però senyal reial de la Comunitat. És, per això, completament raonable de suposar que si ho era l'escut també ho fos la bandera amb les barres netes, la que onejava damunt els castells, sobretot el de l'[[Almudaina]], seu i símbol de la reialesa (vegeu aquests testimonis); la que alçaren els dos bàndols en les revoltes dels forans i dels agermanats; la que cada trenta-u de desembre, festa de l'Estendard –l'estendard per antonomàsia– desfilava en processó pels carrers de Palma davant el respecte de tothom. I també és raonable de suposar que va ser aquesta bandera la que el [[1873]], en proclamar-se la [[Primera República Espanyola]], es penjà a l'Ajuntament de Palma i que la premsa del moment denomina "bandera mallorquina".
|
