Urðarbrunnr: diferència entre les revisions

'''Urðarbrunnr''' (en [[nòrdic antic]] "Pou d'Urðr", en referència al concepte nòrdic de destí, ''[[wyrd|Urðr]]'' o la [[norna]] anomenada [[Urðr]] <ref name=SIMEK342>Simek (2007:342)</ref>) és un [[Pou]]. A la [[mitologia nòrdica]] Urðarbrunnr es documenta a la ''[[Edda poètica]]'', compilada al segle XIII a partir de fonts tradicionals anteriors, i a la ''[[Edda prosaica]]'', escrita al segle XIII per [[Snorri Sturluson]]. En ambdues fonts, el pou es troba sota l'arbre del món [[Yggdrasil]], i s'associa amb un trio de Nornes ([[Urðr]], [[Verdandi]] i [[Skuld (norna)|Skuld]]). A la ''Edda prosaica'', Urðarbrunnr és cita com un dels tres pous existents sota les tres arrels d'Yggdrasil, que arriba a tres terres llunyanes diferents, i els altres dos pous son [[Hvergelmir]], que es troba sota d'una arrel a [[Niflheim]] i [[Mímisbrunnr]], que es troba sota d'una arrel, prop de la seu de la gelada [[Jötunheimr]]. La teoria acadèmica i l'especulació envolten el pou.

 

Urðarbrunnr es documenta en les següents obres:

A ''[[Edda poètica]]'', Urðarbrunnr s'esmenta a les estrofes 19 i 20 del poema ''[[Völuspá]]'' i a l'estrofa 111 del poema ''[[Hávamál]]''. A l'estrofa 19 del ''Völuspá'', Urðarbrunnr és descrit com situat sota Yggdrasil, un [[freixe]] sempre verd, i està cobert amb fang blanc o [[argila]]. L'estrofa 20 descriu què tres [[Nornes]] (Urðr, Verdandi i Skuld) "venen del pou", aquí es descriu com un "llac", i que aquest trio de Nornes "estableixen lleis, trien vides, pels destins dels fills dels homes."<ref name=LARRINGTON6>Larrington (1999:6).</ref>

 

</blockquote>

 

A la ''Edda prosaica'', Urðarbrunnr es documenta al ''[[Gylfaginning]]'' (capítols 15, 16, i al començament del capítol 17), i dues vegades al ''[[Skáldskaparmál]]''.

 

En el capítol 15 del ''Gylfaginning'', un llibre de la ''Edda prosaica'', la figura entronitzada del Quasi-com-l'Alt parla a [[Gangleri]] (que es descriu com el rei [[Gylfi]] disfressat) sobre Yggdrasil i les seves arrels. Quasi-com-l'Alt descriu tres arrels de Yggdrasil que el suporten i que s'estenen a gran distància. La tercera arrel es troba "entre els [[Æsir]]", "s'estén al cel" i, a sota d'ella, hi ha el "molt sant" Urðarbrunnr. Quasi-com-l'Alt detalla que, cada dia, els déus viatgen pel pont [[Bifröst]] a dur a terme la cort al pou <ref name=FAULKES17> Faulkes. (1995:17).</ref>

 

Més endavant, en el capítol 16, estableix que les Nornes que habiten Urðarbrunnr prenen aigua del pou i el fang que es troba al seu voltant, i l'aboquen sobre Yggdrasil perquè les seves branques no es deteriorin o es podreixin. L'aigua es descriu com tan santa que tot el que entra en el pou es convertirà en "blanc com la membrana dita pell que es troba al voltant de la part interior de la closca de l'ou." L'Alt després cita l'estrofa 19 del ''Völuspá'', i afirma que dos [[cigne]]s s'alimenten de la font, dels quals tots els altres cignes descenen.<ref Name=FAULKES19>Faulkes (1995:19).</ref > El capítol 17 comença amb Gangleri preguntant quins altres "centres principals" hi ha fora de Urðarbrunnr. <ref name=FAULKES19/>

 

Dues seccions del llibre ''Skáldskaparmál'' fan referència a Urðarbrunnr. La primera referència es troba a la secció 49, on un fragment d'una obra del segle X de l'escald [[Kormákr Ögmundarson]] es recita, on s'explica com "el foc d'Odin" és un [[kenning]] per espasa. El passatge diu: "Una espasa és el foc d'Odín, com va dir Kormák: La batalla va rugir quan el que alimentaba (un llop) el cavall de Grid, el que va fer la guerra, va avançar amb un brunzit de foc de Gaut [Odin]." i que Urðr "va pujar del pou." <ref name=FAULKES121> Faulkes (1995:121).</ref>

 

Urðarbrunnr s'esmenta una segona vegada a l'estrofa 52 de ''Skáldskaparmál'', aquesta vegada associat amb [[Crist]]. L'estrofa estableix que els primers escalds un cop es van referir a Crist en relació amb Urðarbrunnr i [[Roma]] i cita l'escald de la fi del segle X [[Eilífr Goðrúnarson]], que estableix que "així el poderós rei de Roma va augmentar el seu regne amb terres de divinitats paganes" i que Crist es diu que té el seu tron ​​al sud d'Urðarbrunnr <ref name=FAULKES126>Faulkes (1995:126)</ref>

 

=== Temple a Uppsala ===

Paral·lels s'han assenyalat entre la descripció de Urðarbrunnr a la base de l'arbre del món Yggdrasil i la descripció del cronista medieval cristià [[Adam de Bremen]] d'un pou a la base d'un [[arbre sagrat]] al [[Temple d'Uppsala]], a [[Gamla Uppsala]] (Vella Uppsala), Suècia, que es troba en la seva obra del segle XI ''[[Gesta Hammaburgensis ecclesiae Pontificum]]''. <ref name=SIMEK342/>

 

 

{{commons|Category:Urðarbrunnr|Urðarbrunnr}}

{{reflist|2}}

 

{{refbegin}}

* Evans, David A. H. (1986). ''[http://www.vsnrweb-publications.org.uk/Text%20Series/Havamal.pdf Volume VII: Hávamál].'' Viking Society for Northern Research, [[University College London]]. ISBN 0-903521-19-9

 

{{ORDENA:Urdharbrunnr}} <!--ORDENA generat per bot-->

[[Categoria:Mitologia]]