Escola del Bullenhuser Damm: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m cava = soterrani |
|||
Línia 10:
| consagració =
| acabament = 1910
| cronologia = 1910: escola<br>1944-45: [[camp de concentració]]<br>1945: servei meteorològic marítim<br>1948: escola<br>1980: Museu commemoratiu<br>1987: abandonat com a escola<br>2011: museu nou
| localització = [[Hamburg]], [[Rothenburgsort]], [[Alemanya]]
| coordenades ={{coord|53|32|31.17|N|10|2|52.36|E|region:DE|display=inline, title}}
Línia 36:
Amb l'ajut del metge del camp, Alfred Trzebinski, Heissmeyer volia testar la hipòtesi que una segona infecció amb tuberculosi podia suscitar una reacció semblant a una vacuna i provocar la formació d'[[anticòs|anticossos]], una teoria poc fiable que ja havia estat invalidada. Els seus experiments amb presoners russos adults foren un fracàs total: tots els seus subjectes moriren. Després d'aquest primer fracàs predictible, Heissmeyer tenia la intenció d'experimentar amb nens: demanà cap a finals d'octubre de 1944 a [[Josef Mengele]], metge al camp d'[[Auschwitz]], un contingent de deu nens i deu nenes d'entre cinc i dotze anys sota el pretext de poder desenvolupar una [[vacuna]] contra la tuberculosi. Els nens arribaren al camp el [[27 de novembre]] del [[1944]]. Les tres infermeres poloneses que els acompanyaren foren penjades cinc dies després.<ref name = GS >{{citar publicació|cognom=Schwarberg|nom= Günther Schwarberg |url=http://www.zeit.de/2005/15/A-Kinder |títol= Zwanzig Kinder erhängen dauert lange |publicació=[[Die Zeit]]|data=6 d'abril del 2005|exemplar=15|llengua=alemany}}</ref> Dos infermers [[Països Baixos|neerlandesos]], Dirk Deutekom i Anton Hölzel, i dos professors [[França|francesos]], [[René Quenouille]] i [[Gabriel Florence]], tots ells resistents antinazi empresonats, havien d'atendre'ls. Inoculà els nens via una ferida al pit una solució amb [[bacteri|bacteris]] de tuberculosi, féu retallar els [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] d'un costat, constatà l'absència d'anticossos i, finalment, introduí una sonda [[pulmons|pulmonària]] per la qual vessà un líquid infectat. Dues setmanes després ordenà l'ablació dels ganglis de l'altre costat, tot i constatar que tampoc s'hi desenvoluparen anticossos.<ref name = DS />
El 20 d'abril, quan les tropes [[Regne Unit|britàniques]] es trobaren a les fronteres d'Hamburg, Heissmeyer rebé l'ordre de fer desaparèixer les proves i els testimonis dels seus experiments inhumans. Els nens, els seus quatre curadors i almenys vint-i-quatre presoners russos foren conduïts
=== Víctimes ===
Línia 79:
* [[Arnold Strippel]] (1911–1994): membre de la SS, va ser destinat a diversos [[camp de concentració nazi|camps de concentració]] del 1934 al 1945. Des del maig 1944 fou actiu a Neuengamme i responsable principal de la gestió de les seves múltiples extensions, de les quals l'escola del Bullenhuser Damm n'era una. El 1945 s'amagà sota noms falsos. El 1948 fou arrestat però alliberat per manca de proves, i l'1 de juny de 1948 va ser condemnat a perpetuïtat a [[Frankfurt del Main]] per l'assassinat de 21 jueus a Buchenwald. Va ser alliberat el 1969. El 1970 després d'un recurs, l'acusació fou rebaixada a «ajuda a assassinat» i la pena fou reduïda a 6 anys de presó; a més, obtingué una compensació de 121.500 [[Marc alemany|marcs alemanys]] pels anys excedents passats a la presó. El 1975 fou condemnat per a tres anys i mig per ajuda d'assassinat al camp de Majdanek, però no hagué de tornar a la presó per raons de salut. Als anys 1980 s'obrí un nou plet contra ell a Hamburg per assassinats de presoneres del camp de [[Vught]], sense condemnes. Fou interrogat sobre la seva participació als assassinats del Bullenhuser Damm mentre era a la presó el 1965: ho negà tot i el plet es deixà de banda el 1967. El 1979, Strippel es querellà contra la revista ''[[Stern]]'' que havia publicat la història del Bullenhuser Damm i obtingué una indemnització. Un nou plet a Hamburg iniciat el 1983 fou novament anul·lat el 1987 per raons de salut. Strippel morí en llibertat el 1994 a Frankfurt del Main.
* Dr. [[Alfred Trzebinski]] (1902–1946): fou, des del 1941 metge del camp d'Auschwitz i de Majdanek. El 1943 fou destinat a Neuengamme. Organitzà el departament especial de Heissmeyer i executà els experiments mèdics concebuts per Heissmeyer. Participà en l'assassinat dels nens. Provà d'amagar-se després de la guerra, però fou arrestat el febrer de 1946 i condemnat a mort durant els plets de la Casa Curio a Hamburg.
* Heinrich Wiehagen (1911–1945): ''unterscharführer'' a Neuengamme, ajudà Dreimann i Frahm amb l'execució dels presoners adults
===Després de la guerra===
Línia 86:
[[Fitxer:Bullenhuser Damm, monument rus.jpg|Monument a les víctimes russes de l'escultor Anatolij Mossijtschuk<ref>{{citar web|url=http://www.hamburg.de/gedenkstaetten-denkmaeler/gedenkstaetten/701482/gedenkstaette-bullenhuser-damm-und-rosengarten.html |títol=Gedenkstätte Bullenhuser Damm und Rosengarten|editor=Ajuntament d'Hamburg|llengua=alemany}}</ref>|thumb]]
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'edifici serví per acollir els serveis meteorològics marítims i des del 1948 tornà a la seva funció d'escola, en la qual ningú parlava als escolars dels fets, en un intent d'oblidar el passat.<ref>{{ref-llibre|nom=Günther |cognom=Schwarberg|títol=Ossietzky Zweiwochenschrift für Politik, Kultur, Wirtschaft|data=2005|url= http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |llengua=alemany}}</ref> Des del 1950, els membres de l'Associació dels perseguits pel règim nazi (''Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes – Bund der Antifaschistinnen und Antifaschisten'') posen flors
El 1956, la filla Monika de Fritz Bringmann (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels [[judicis de la Casa Curio]], publicà un article a la pàgina per a nens del diari ''Norddeutsches Echo'' sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou inquirit per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz) que considerava l'article com a [[propaganda]] [[comunisme|comunista]], considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder ésser veritable. Bringmann els ensenyà els actes dels judicis de la Casa Curio, els quals les policies secretes desconeixien totalment.<ref>[[#Groschek|Groschek 2012]], p. 92</ref> De 1970 a 1995, Bringmann fou el president de l'associació Amicale Internationale de Neuengamme.
El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva recerca assídua i a la publicació d'una sèrie d'articles a la revista ''[[Stern]]'', a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com els seus fills, germans o néts havien mort. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panells informatius
El 1986, un tribunal internacional acusà la tàctica dilatòria de la [[poder judicial|justícia]] federal alemanya en l'elucidació dels crims nazis, amb l'exemple del coautor dels crims del Bullenhuser Damm, l'SS Arnold Strippel. Fins al 1996, un fiscal procedí en justícia contra un panell informatiu
{{cita
| |||