Obre el menú principal

Canvis

m
cap resum d'edició
 
;Presoners soviètics
* Mínim 24 presoners soviètics, dels quals no se'n coneix ni el nom ni la raó del seu assassinat. Durant l'instrucció de sumari dels judicis de la Casa Curio es va ometre indagar les raons del seu assassinat. No hi ha tampoc deposicions d'altres presoners sobre el succés. NomésSegons les historiadores Groschek i Vagt, només hi ha hipòtesis sense resposta: eren víctimes d'experiments amb adults de Heissmeyer? eren un contingent de presoners deixat per les últimes obres després de l'evacuació de la dependència del camp de Neuengamme al carrer ''Spaldingstrasse'' vers Sandbostel, ique havien esdevingut testimonis destorbants?<ref name="groschek">[[#Groschek|Groschek 2012, pàgines 66]]</ref>
 
===Perpetradors===
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'edifici serví per acollir els serveis meteorològics marítims i des del 1948 tornà a la seva funció d'escola, en la qual ningú parlava als escolars dels fets, l'assassinat dels nens semblava oblidat.<ref>{{ref-llibre|nom=Günther |cognom=Schwarberg|títol=Ossietzky Zweiwochenschrift für Politik, Kultur, Wirtschaft|data=2005|url= http://www.kinder-vom-bullenhuser-damm.de/guenther_schwarberg.html |llengua=alemany}}</ref> Des del 1950, els membres de l'Associació dels perseguits pel règim nazi (''Vereinigung der Verfolgten des Naziregimes – Bund der Antifaschistinnen und Antifaschisten'') posen flors al soterrani a la data de l'aniversari del crim. El 1963 s'inaugurà una primera placa commemorativa en la qual s'ignoraren les víctimes soviètics.
 
El 1956, la filla Monika de Fritz Bringmann (1918-2011), presoner de Neuengamme i testimoni dels [[judicis de la Casa Curio]], publicà un article a la pàgina per a nens del diari ''Norddeutsches Echo'' sobre la massacre de l'escola del Bullenhuser Damm. Bringmann fou inquirit per la policia secreta alemanya (Verfassungsschutz) que considerava l'article com a [[propaganda]] [[comunisme|comunista]], considerant que el crim descrit era massa exagerat per poder ésser veritable. Bringmann els ensenyà els actes dels judicis de la Casa Curio, els quals les policies secretes desconeixien totalment.<ref>[[#Groschek|Groschek 2012]], p. 92</ref> De 1970 a 1995, Bringmann fou el president de l'associació ''Amicale Internationale de Neuengamme.''
 
El periodista Günter Schwarberg i la seva esposa, l'advocada Barbara Hüsing, començaren a indagar la història del lloc vers la fi dels anys 1970. Gràcies a la seva recerca assídua i a la publicació d'una sèrie d'articles a la revista ''[[Stern]]'', a poc a poc es pogueren identificar familiars de 16 de les 20 víctimes, els quals ignoraven completament on i com els seus fills, germans o néts havien mort. El 20 d'abril del 1979 s'aplegaren 2000 persones davant de l'escola i es fundà l'Associació dels nens de Bullenhuser Damm. Es posaren panells informatius al soterrani sobre els crims que s'hi havien perpetrat 34 anys enrere. El 1980, el senat de la ciutat d'Hamburg llistà el lloc com monument i dedicà l'escola a [[Janusz Korczak]], un metge polonès qua fou assassinat el 1942 a [[Treblinka]] juntament amb els nens de l'orfenat del qual era el director.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fxml%2F19800428xml%2Fhabxml800406_2533.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1980%2Fpdf%2F19800428.pdf%2FASV_HAB_19800428_HA_003.pdf |títol=Bombe in der Janusz-Korczak-Schule |editor=Hamburger Abendblatt |data=28 abril 1980 |llengua=alemany}}</ref> El 21 d'abril del mateix any, [[neonazisme|neonazis]] feren esclatar una bomba davant l'escola.<ref>{{citar notícia|url=http://www.abendblatt.de/archiv/article.php?xmlurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fxml%2F19831123xml%2Fhabxml831012_5800.xml&pdfurl=http%3A%2F%2Farchiv.abendblatt.de%2Fha%2F1983%2Fpdf%2F19831123.pdf%2FASV_HAB_19831123_HA_005.pdf |títol=Eine Bombe und keine Erklärung |editor=Hamburger Abendblatt |data=23 novembre 1983 |llengua=alemany}}</ref> El 1985 s'inaugurà el [[roserar]] darrere l'escola on qualsevol persona pot plantar un roser en memòria de les víctimes; s'hi troben també pedres commemoratives dedicades als nens i, per primera vegada, també als soviètics assassinats.
 
==Reconeixement i commemoració==
El 1987 es tancà l'escola del Bullenhuser Damm, però el lloc commemoratiu roman encara al seu lloc. El 20 d'abril de 1995 els carrers de Burgwedel, una urbanització nova de [[Schnelsen]] del nord oest d'Hamburg, reberen els noms dels nens assassinats, i un espai de joc a [[Verona]] es dedicà a Sergio de Simone i un carrer de París al professor Florence. D'altra banda, cada any a l'escola del Bullenhuser Damm i a la plaça Roman Zeller s'organitza una cerimònia ''[[in memoriam]]'' dels fets. Aquesta darrera s'organitza en col·laboració amb les escoles primàries del barri, la comunitat luterana [[Cristòfor de Lícia|Cristòfor]] i uns pròxims de les víctimes.<ref>Sobre la comemoració d'abril 2012 vegeu: Renate Hagenlocher-closius, [http://www.dieevangelische.de/beitraege/?p=1799 «Kinder, die nie Teenies werden durften»,] ''Evangelische Zeitung,'' 25 dabril de 2012 (en català: Nens que mai no van poder esdevenir adolescents)</ref>
 
El lloc commemoratiu es pot visitar tots els diumenges. El servei dels museus d'Hamburg organitza fora de les hores d'obertura visites comentades per a grups o escoles. En una primera sala s'expliquen el funcionament de l'extensió del camp de Neuengamme i els experiments mèdics amb humans, les víctimes, els seus cuidadors i els perpetradors. La segona sala mostra documents, records personals de testimonis i la persecució [[dret penal|penal]] dels perpetradors. Pel que fa als 24 (o més) presoners soviètics assassinats, no se'n saben ni els noms.<ref name="Gedenkstätte" />
86.650

modificacions