'''Titonos''', o millor, '''Titó''' (grec antic: ΤιθωνόςΤιθωνός -οῦοῦ; llatí: Tithōnus –ī), segons la [[mitologia grega]], fou un [[heroi grec]] fill de [[Laomedont]], rei de [[Troia]], i d'de la nimfa [[EstrimoEstrimó]] (Στρυμώ -οῖς / Strymo -ōnis). La [[deessa]] [[Eos]], enamorada, el va raptar i va demanar a [[Zeus]] que li concedís la [[immortalitat]] per tenir-lo sempre al costat seu, petició que fou atesa, però no es recordà de demanar també per a ell la [[joventut]] eterna, i així Titonos anava envellint com si fos mortal. Quan ja estava completament decrèpit, [[Eos]] se'n compadí i el transformà en [[Gríl·lid|grill]]. De les seues relacions amb la [[deessa]] varen néixer [[Mèmnon]] i [[Emació (fill de Titonos)|Emació]].<ref>Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana'', plana 212. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997 ISBN 84-297-4146-1</ref>
En la literatura llatina, on sol aparèixer adornat amb els epítets ''Mygdonius'' i ''senex'', apareix per exemple a Virgili ("Tithōnī crŏcĕūm līnquēns, Aurōră cŭbīlē)<ref>Eneida IV, v. 585.</ref>.
