{{AP|Guerra de la Quàdruple Aliança|Tractat de la Haia (1720)}}
Al juliol de 1717 va tenir lloc la conquesta espanyola de [[Sardenya]] enfront de les forces [[Sacre Imperi Romanogermànic|imperials]] de [[Carles III l'Arxiduc|Carles VI]] que la defensaven,<ref>{{cita lliurollibre |cognom=Capel Martínez |nomeni=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nomeni2=José |any=2006 |pàgines=216 |cita=}}</ref> i ena l'estiu següent una nova expedició molt major va conquistarconquerir el [[regneRegne de Sicília]] —i "igual que el succeït un any abans, els habitants van rebre amb alegria als soldats de FelipeFelip V"—.<ref>{{cita lliuro llibre|cognom=Capel Martínez |nomeninom=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nomeni2nom2=José |any=2006 |pàgines=217 |cita=}}</ref>
En conèixer-se la invasió de Sardenya i de Sicília, CarlosCarles VI va decidir entrar en la [[Triple Aliança (1717)|Triple Aliança]] formada al gener de 1717, donant naixement a la [[CuádrupleQuàdruple Aliança (1718)|CuádrupleQuàdruple Aliança]], el [[2 d'agost]] de [[1718]]. EnA la segona setmana d'aquest mateix mes una flota britànica comandada per l'almirall [[George Byng]] va derrotar a la flota espanyola comandada per [[Antonio de Gastañeta]] en la [[batalla del cap Passaro]] enfront de les costes de Sicília, per la qual cosa els soldats de FelipeFelip V que ocupaven l'illa van quedar aïllats i sense poder rebre reforços.<ref>{{cita lliuro llibre|cognom=Capel Martínez |nomeninom=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nomeni2nom2=José |any=2006 |pàgines=217 |cita=}}</ref> A principis de l'any següent, un exèrcit francès a les ordres del [[James Fitz-James|duc de Berwick]] —qui durant la guerra de successió havia lluitat al costat de FelipeFelip V, conquistantconquerint les ciutats de València i de Barcelona— va envair el [[País Basc]] i, [[Navarra]] i [[Catalunya]], amenaçant amb dirigir-se a Madrid, i el que va avivar l'alçament antiborbónicoantiborbònic dels [[Carrasclet]]s a Catalunya, que va arribar a mobilitzar a unes 8.000 persones i que exigia la restitució de les lleis i institucions abolides per la [[DecretDecrets de Nova Planta de Catalunya|Nova Planta]].<ref>{{cita llibre |cognomenocognom=Albareda Salvadó |nomeninom=Joaquim |enlaceautorenllaçautor=Joaquim Albareda |any=2010 |pàgines=218; 454 |cita=}}</ref>
Després de tots aquests esdeveniments, [[FelipeFelip V d'Espanya|FelipeFelip V]] es va desfer de [[Giulio Alberoni]], el ministre que havia executat la política decidida pel rei i la reina, i al principi va pretendre que les potències de la [[CuádrupleQuàdruple Aliança]] reconeguessin les seves conquestes de Sardenya i de Sicília, i fins i tot va reclamar a la Gran Bretanya la restitució de Gibraltar i de Menorca, però finalment es va veure obligat a signar a l'la Haia al febrer de 1720 la retirada de les tropes de Sardenya i de Sicília —que es va fer efectiva dos mesos després—, la renúncia a qualsevol dret sobre els antics [[Països Baixos espanyols]], ara sota sobirania de l'emperador CarlosCarles VI, i a reiterar la seva renúncia a la Corona de França. L'única cosa que va obtenir FelipeFelip V a canvi va ser la promesa que la successió al [[ducat de Parma]], el [[ducat de Piacenza]] i el [[ducat de Toscana]] recaurien en el príncep CarlosCarles, el primer fill que havia tingut amb Isabel de Farnesio. Per concretar aquests acords es va convocar el Congrés de Cambrai.<ref>{{cita lliuro llibre|cognom=Capel Martínez |nomeninom=Rosa Mª |cognom2=Cepeda Gómez |nomeni2nom2=José |any=2006 |pàgines=218 |cita=}}</ref>
