Pantaló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 45:
Els pantalons de tipus modern substituïren els antics calçons entre finals del [[segle XVIII]] i inicis del [[Segle XIX|XIX]]. Per a la història d'aquesta substitució, vegeu la secció històrica de l'article [[Calçó]].
Al llarg del temps la morfologia dels pantalons només ha variat en els detalls; la forma clàssica fou definida al llarg del segle XIX. Així, al principi no era rar que els camals pengessin tot deixant els turmells al descobert; entorn del 1830 la llargada s'estabilitza en l'actual, és a dir, amb els baixos descansant sobre la sabata. Les traves dels baixos foren de rigor fins als volts de 1855; des de llavors retornen de tant en tant com a accessori optatiu. Les gires i la ratlla, així com la tapeta que cobreix la bragueta, s'atribueixen al príncep de Gal·les, futur rei Eudard VII, àrbitre internacional de la moda masculina en la segona meitat del segle XIX. La [[bragueta]] sorgeix entorn de 1840 i en poques dècades desplaça l'anterior sistema "de davantal". Les baguetes es generalitzen arran l'adopció de la cintura natural. Les butxaques poden tenir a veure amb la influència del pantaló militar. Altres característiques rellevants, com l'alçada de la cintura i l'amplada dels camals, fluctuen amb la moda.
D'ençà finals del segle XIX els [[Pantaló de muntar|pantalons de muntar]] duien un eixamplament en forma de bossa a l'alçada de la cuixa, per tal de facilitar l'equitació; han desaparegut en la segona meitat del segle XX, atès que l'ús de teixits elàstics permet practicar l'hípica amb pantalons rectes i fins arrapats.
| |||