Gramàtica del català: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
jerarquia d'encapçalaments |
començament sintaxi |
||
Línia 317:
* ''interrogatives:'' to ascendent
* ''exclamatives i imperatives: ''to'' ''sostingut amb descens final abrupte.
* ''composta: ''to ascendent en el primer element i descendent en el segon.
==[[Sintaxi del català|Sintaxi]]==
La sintaxi és la branca de la lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que hi compleixen. Així doncs, cal distingir, en primer lloc, entre categories i funcions<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007</ref>. En primer lloc, les [[Categoria gramatical|categories gramaticals]] caracteritzen les unitats lèxiques d'acord amb determinades propietats i es manifesten per mitjans lèxics, sintàctic o fonològics<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007</ref>. La categoria és, per tant, quelcom inherent en el mot i invariable. Per exemple, el nom ''taula'' sempre serà un nom, independentment de la seva posició dins l'oració. En segon lloc, la [[funció sintàctica]] estableix la relació gramatical que un element estableix amb uns altres elements d'una oració o d'un sintagma<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007</ref>.
La l'estructura sintàctica catalana està composta per tot un seguit de sintagmes nominals que giren en voltant del verb, un dels quals realitza la funció sintàctica de [[subjecte]]. Els altres sintagmes que orbiten al voltant del verb poden dur a terme les funcions de complements forts ([[Complement directe|Complement Directe]], [[Complement indirecte|Complement Indirecte]] i [[Complement Preposicional]]) o bé, de [[Complements Circumstancials]].
===Concordança===
La concordança és la relació d'un mot amb altre del qual segueix les variacions pel que fa al gènere, al nombre, a la persona i al cas.<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007</ref> Així doncs, la concordança entre el subjecte de l'oració i el verb principal (concordança de [[Persona (gramàtica)|persona]] i nombre) deixa palesa la relació entre l'emissor, els seus interlocutors i les persones a les quals es pugui referir la conversa, mentre que la concodança de l'oració amb el temps verbal estableix la relació entre l'acció esmentada i el present de la conversa o amb el temps en altres frases de la conversa o del text.
===Subjecte i Predicat===
El [[Subjectes federals de Rússia|subjecte]] i el [[predicat]] són dues [[funcions gramaticals]] oracionals que engloben el seguit de sintagmes relacionats amb el subjecte i amb el verb, respectivament.
Així doncs, el subjecte està format per un sintagma nominal (l'extensió del qual pot variar depenent dels complements nominals de l'oració) que concorda en persona i nombre amb el nucli del predicat, el verb. Aquest últim pot regir o no complements (complements forts) i pot comptar amb adjunts (circumstancials i emmarcadors). D'aquesta manera, la oració catalana ha de comptar amb un subjecte (hi ha algunes excepcions) i amb un predicat, tots dos formats, com a mínim, per un nucli: un nom i un verb, respectivament.
===Tipus d'oracions===
La [[Sintaxi del català|sintaxi catalana]] contempla quatre tipus de frases, depenent de la seva estructura gramatical i de l'ordre oracional.
* '''Predicatives''''':'' Subjecte, Verb i Complements. ''La Júlia va comprar una poma per la seva mare. En Joan balla una cançó. ''
* '''Atributives: '''Subjecte, Verb i Atribut del subjecte o del Complement directe. ''La bilbioteca estava buida. Sembla un bon dia per anar a pescar. ''
* '''Impersonals: '''Verb i Complements, no admeten subjecte. ''Neva. Plou''
* '''Inacusatives:''' Verb i Subjecte o Complements. Aquests últims conformen el tema de la frase. ''Avui s'han publicat tres notícies sobre terratrèmols. ''
===<nowiki/>===<!-- Final de la taula-->
==Referències ==
{{referències}}
| |||