Gramàtica del català: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
m Robot elimina referències duplicades (error 81 de VP:CHVP)
Línia 321:
 
==[[Sintaxi del català|Sintaxi]]==
La sintaxi és la branca de la lingüística que estudia les relacions dels mots en una oració i les funcions que hi compleixen. Així doncs, cal distingir, en primer lloc, entre categories i funcions.<ref name="INSTITUT01">INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007</ref> En primer lloc, les [[Categoria gramatical|categories gramaticals]] caracteritzen les unitats lèxiques d'acord amb determinades propietats i es manifesten per mitjans lèxics, sintàctic o fonològics.<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007<name="INSTITUT01"/ref> La categoria és, per tant, quelcom inherent en el mot i invariable. Per exemple, el nom ''taula'' sempre serà un nom, independentment de la seva posició dins l'oració. En segon lloc, la [[funció sintàctica]] estableix la relació gramatical que un element estableix amb uns altres elements d'una oració o d'un sintagma.<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007<name="INSTITUT01"/ref>
 
La l'estructura sintàctica catalana està composta per tot un seguit de sintagmes nominals que giren en voltant del verb, un dels quals realitza la funció sintàctica de [[subjecte]]. Els altres sintagmes que orbiten al voltant del verb poden dur a terme les funcions de complements forts ([[Complement directe|Complement Directe]], [[Complement indirecte|Complement Indirecte]] i [[Complement Preposicional]]) o bé, de [[Complements Circumstancials]].
 
===Concordança===
La concordança és la relació d'un mot amb altre del qual segueix les variacions pel que fa al gènere, al nombre, a la persona i al cas.<ref>INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana. 2a ed. IEC:Barcelona, 2007<name="INSTITUT01"/ref> Així doncs, la concordança entre el subjecte de l'oració i el verb principal (concordança de [[Persona (gramàtica)|persona]] i nombre) deixa palesa la relació entre l'emissor, els seus interlocutors i les persones a les quals es pugui referir la conversa, mentre que la concodança de l'oració amb el temps verbal estableix la relació entre l'acció esmentada i el present de la conversa o amb el temps en altres frases de la conversa o del text.
 
===Subjecte i Predicat===