El fundador fou Tchao Pao-ki, també conegut per Li Ki-ts'ien que el [[1001]] va arrabassar als xinesos la important localitat de Ling-tcheou o Ling-wou prop de [[Ning-hia]]. No gaire lluny d'aquesta, a [[Halatchar]], la dinastia va tenir la seva capital. El fundador va morir el [[1003]].
Els tangut de SiXi-HiaXia o Xia occidental miraven d'expandir-se cap a Occident i el seu rei Tchao Töming ([[1006]]-[[1032]]) va arrabassar als uigurs la seva ciutat principal de Kan-tcheou (Sou-tcheou havia passat als tibetans). El seu fill Tchao Yuan-hao ([[1032]]-[[1048]]) va arrabassar als tibetans les regions a l'entorn de Sou-tcheou i Touen-huang. El [[1044]] va rebutjar un atac dels kitan per la zona de l'Ordos. En el seu regnat els tangut es van dotar d'una escriptura pròpia coneguda com a escriptura '''si-hia''', derivada del xinès i escrita en caràcters xinesos.<ref> una biblioteca de llibres i manuscrits en si-hia fou descoberta per la missió Kozlov a Qara-khoto (antiga Yi-tsi-nai, que [[Marco Polo]] anomena Etzina, al nord del [[Gansu]]) el [[1908]]; aquests documents han estat publicats o comentats per Pelliot amb el títol "L''es documents chinois trouvés par la mission Koslov"'', J. A, maig i juny de 1914; per Ivanov "''Les monuments de l'ecriture tangout''", J.A. [[1920]], Willy Baruch, T''he writing and language of the Si-Hia and K'i-tan'', París 1934, i altres</ref>
El primer objectiu militar de [[Genguis Khan]] després de la unificació de les tribus turcomongoles el 1206, fou el regne Xia occidental. El regne era de religió budista i per la influencia xinesa havia arribat a una certa cultura. El país fou devastat (1206-1207) però les grans fortaleses i les capitals tanguts Ning Hia i Ling-tcheou van resistir. El rei xi-xia Li Ngan-ts'iuan (Li An-Chuan, 1206-1211) es va reconèixer tributari i va poder salvar el seu tron ([[1207]]).
