Revisió del 10:48, 13 maig 2013 modifica Planvi (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 4.902 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 02:46, 4 nov 2013 modifica desfés Lluismdies (discussió \| contribucions) Autopatrullats 20.737 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Container 01 KMJ.jpg\|thumb\|200px\|Un contenidor de 40 peus (12,19 metres) de llarg. Cada una de les vuit cantonades té un encaix estàndard que serveix alhora per apilar, enganxar i tibar.]] [[Fitxer:WCML freight train.jpg\|thumb\|~~250px~~200px\|Un tren amb una càrrega de contenidors al [[Regne Unit]].]] [[Fitxer:Barcelona port II.jpg\|thumb\|~~250px~~200px\|~~Contenidors~~Moll de contenidors al [[Port de Barcelona]].]]▼ [[Fitxer:Container ship loading-700px.jpg\|thumb\|~~250px~~200px\|Un vaixell [[portacontenidors]] mentre és carregat amb una grua al port de [[Copenhaguen]].]]▼ Un '''contenidor''' és un [[envàs]] terciari utilitzat per al [[transport]] intermodal eficient de [[mercaderies]]. És un element clau del [[comerç internacional]] i compta amb unes mides estandarditzades.<ref>{{GEC\|0171540}}</ref> Pot ser transportat tant per grans vaixells [[portacontenidors]], com amb trens de mercaderies i [[camió\|camions]]. ▲[[Fitxer:Barcelona port II.jpg\|thumb\|250px\|Contenidors al [[Port de Barcelona]]]] ==Història== La introducció dedels contenidors data dels anys 1950. [[Malcolm McLean]], un empresari [[Estats Units\|~~americà~~nordamericà]], ~~s'estranyava~~estava depreocupat per la l'ineficàcia i ~~del~~el temps d'espera durant lales operacions de ~~carrega~~càrrega i ~~descarrega~~descàrrega de mercaderies. ~~Desenvolupava~~Estava pensant en la idea de transportar les mercaderies de detall ~~embolicades en~~dins d'un envàs llarg, que podria fàcilment transbordar-se d'un mitjà de transport a l'altre. La idea era senzilla, però els armadors 'seriosos' se'n rigueren. Més tard, McLean van fundar la seva pròpia companyia de transport i va fer transformar dos [[petrolier]]s segons el seu concepte. El primer viatge amb el vaixell ''Ideal X'' tingué lloc el [[26 d'abril]] de [[1956]] entre [[Newark (Nova Jersey)]] i [[Houston (Texas)]]. El resultat era persuasiu per l'enorme estalvi de costs i de temps, però l'immobilisme del sector i la necessitat d'adaptar tota la infraestructura portuària ~~feia~~va fer que vaes ~~durar~~trigués deu anys a acceptar-ho, fins que el [[6 de maig]] de [[1966]] el primer ~~portacontenidor~~vaixell portacontenidors, el ''Fairland,'', va arribar a [[Europa]], al [[port ~~de de Bremen\|port]]~~ de [[Bremen]], a [[Alemanya]].<ref>Kristina Lasker, «Ein Kerl und seine Kisten. Leere Schiffscontainer sind in Deutschland knapp, weil die Firmen so viele Waren exportieren.» {{de}}, en ''[[Süddeutsche Zeitung]]'', 24 de gener de 2013, pàgina 18 (en català: Un home i els seus envasos. Contenidors vuits són rars a Alemanya, per què les societats exporten tant.)</ref> ==Repercussions== Això ha permès disminuir molt els costos del transport a llarga distància, gràcies al transport massiu en gran vaixells cada vegada més llargs i en ports cada vegada més automatitzades. El que va afavorir alhora un gran increment del comerç internacional: transportar, per exemple, un ampolla de vi des de [[Xile]] no costa gaire més que un transport intraeuropeu. A costat de l'envàs bàsic també van desenvolupar-se contenidors especialitzats com cisternes o refrigerats. ▲[[Fitxer:Container ship loading-700px.jpg\|thumb\|250px\|Un vaixell [[portacontenidors]] mentre és carregat amb una grua al port de [[Copenhaguen]].]] Avui en dia aproximadament un 90% de la càrrega mundial que no és a granel (com els combustibles, minerals o cereals) és transportada en contenidors mitjançant rutes marítimes.<ref>{{ Cite journal \| last = Ebeling \| first = C. E. \| author-link = \| title = Evolution of a Box \| journal = Invention and Technology \| volume = 23 \| issue = 4 \| pages = 8–9 \| date = Winter 2009 \| issn = 8756-7296}}</ref> Després d'una recessió el 2009, al qual el transit va baixar a 469.635.008, el 2010 el trànsit ja era superior al nivell de 2008 amb 538.283.754 dels quals un 26% són productes elaborats a la Xina.<ref>[http://datos.bancomundial.org/indicador/IS.SHP.GOOD.TU/countries?display=graphU «Tráfico marítimo de contenedores (TEU: unidades equivalentes a 20 pies)» {{es}}], ''[[Banc mundial]]'' (en català: Tràfic marítim de contenidors (TEU: unitats equivalents a 20 peus)</ref> == Mides estandarditzades == Els contenidors intermodals es troben estandarditzats seguint diversos estàndards [[ISO]], determinats per la seva llargada (6,1; 12,2; 13,7; 14,6 i 16,2 metres), l'amplada és de 2,4 metres i l'alçada de 2,6, en tots els casos. La capacitat dels contenidors se sol expressar en una unitat de volum anomenada '''TEU''' (''~~twenty~~Twenty-foot ~~equivalent~~Equivalent ~~units~~Units'', capacitat equivalent a la d'un contenidor petit de 20x8x8,5 [[Peu (unitat de longitud)\|peus]], és a dir, 6,1x2,4x2,6 [[metre]]s). La capacitat màxima d'un contenidor de 6,1 ~~[[metre]]s~~metres és de 24.000 [[kg]] de càrrega seca, mentre que un de 12,2 m arriba fins als 30,480 kg., ~~Reduint-se~~tot i que les càrregues habituals ano solen ~~pes~~passar de 22.000 i 27.000 kg, respectivament.<ref>{{cite web \|url=http://www.emase.co.uk/data/cont.html \|title=Shipping containers \|publisher=Emase \|accessdate=~~2007-02-~~10/2/2007}}</ref> ;Vegeu també

Contenidor: diferència entre les revisions