Panzer III: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 57:
En l'època en la que els alemanys van envair l'[[Operació Barbarroja|Unió Soviètica]], el Panzer III era el tanc alemany més nombrós. La majoria dels tancs disponibles tenien el canó de 50 mm Tanmateix, el Panzer III era inferior als tancs soviètics T-34 i KV, el 92% dels carros soviètics eren vells tancs de la sèrie BT i T-26 en mal estat. Les millors tàctiques alemanyes, entrenament de la tripulació, falta de municions al bàndol soviètic i [[ergonomia]] del Panzer III va contribuir a tenir una proporció de baixes a favor de 6 a 1 al [[1941]].
 
Amb l'aparició del T-34, va ser prioritari el rearmament dels Panzer III amb un canó més poderós de 50 mm: els models J i L tenien un canó més llarg i blindatge major. Aquestes versions estaven disponibles entre 1942 i [[1943]]. A més, per defensar-se dels rifles antitanc soviètics, el 1943 el model M va començar a utilitzar blindatge espaiat a la torreta i el buc. Per a llavors, tanmateix, el Panzer III va començar a ser relegat a tasques secundàries, sent reemplaçat pel [[Panzer IV]] i el [[Panzer V Panther|Panther]]. L'última versió, el model N, estava armada amb un [[canó obús]] curt de 75 mm per a suport d'[[infanteria]].
 
El Panzer III era bo, encara que no sobresortia, en blindatge, armament i mobilitat. Estava ben dissenyat en tenir una torreta de tres membres (artiller, carregador i comandant), deixant el comandant lliure per concentrar-se en les seves tasques de coordinació i direcció. Aquesta característica era en altres tancs, però la majoria dels carros de combat tenien menys de tres tripulants a la torreta, la qual cosa reduïa la capacitat de combat del tanc. A més, el xassís del Panzer III va ser utilitzat com basi per al [[Sturmgeschütz III]], un dels [[canó autopropulsat|canons autopropulsats]] més importants de la guerra i el més construït.
 
== Variants ==