Heraclià (usurpador): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
correcció |
+ Ref |
||
Línia 1:
{{FR|data=novembre de 2013}}
'''Heraclià''' (''Heraclianus'', {{polytonic|Ἠρακλειανός}}) fou un usurpador del tron imperial romà del segle V.<ref>{{
Fou oficial de l'emperador [[Honori]]. Apareix el [[408]] com la persona que va matar de pròpia mà a [[Estilicó]] i va rebre en recompensa el càrrec de ''[[comes]]'' d'Àfrica. [[Zòsim]] diu que va succeir a [[Batanari]] (que estava casat amb la germana d'Estilicó), el qual fou executat per ordre d'Honori aquell any 408, però en aquest any apareix a Àfrica un ''comes'' Joannes que fou mort en una revolta popular, i probablement Heraclià fou successor d'aquest i no de Batanari. [[Pau Orosi|Orosi]] diu que Heraclià no fou enviat a [[província romana d'Àfrica|Àfrica]] fins el [[409]] quan va assolir la corona [[Prisc Àtal]].
Línia 6:
Heraclià fou lleial a [[Heracli]] contra Prisc Àtal i el va ajudar també contra el visigot [[Alaric I]], assegurant les principals posicions a Àfrica i confiscat naus per impedir abastir de gra a Roma, provocant la fam a la ciutat. Prisc va enviar com a governador a Constant, però sense tropes, contant suposadament amb la submissió voluntària d'Heraclià o la revolta dels provincials, però cap d'aquestes coses es va produir. Prisc va enviar diners a [[Constant]] per assolir els seus objectius però la major part d'aquest diners van caure en mans d'Heraclià que els va enviar a Honori a [[Ravenna]]. Alaric va proposar enviar a Àfrica al seu general [[Drumes]], però Prisc no ho va consentir, i fou una de les causes que van portar a l'enderrocament de Prisc pels visigots. Heraclià disposava d'una força molt petita (ja que Alaric només pensava enviar mig miler de soldats) però sembla que tenia la fidelitat dels provincials a causa del fet que havia ordenat tolerància amb els [[donatistes]] i havia convençut a Honori de decretar la tolerància. Però quan el perill va haver passat Heracli va revocar l'edicte anterior.
Aquest serveis el van fer mereixedor al consolat. Fou cònsol ''designatus'' (probablement com a col·lega de Lucià o Luci) el [[412]] per exercir el [[413]], però mai va arribar a exercir ja que per causes poc clares el mateix 412 es va revoltar i es va proclamar emperador; la seva primera mesura fou paralitzar els lliuraments de gra a Roma i en segon lloc confiscar tots els vaixells per portar forces a Itàlia. Un edicte d'Honori datat el juliol del [[412]] dicta pena de mort contra Heraclià i els seus seguidors.
Fou el [[413]] quan va envair [[Itàlia romana|Itàlia]]. Va desembarcar amb l'exèrcit que havia reclutat i es va dirigir cap a Ràvenna. Heracli va enviar contra ell al ''comes'' Marí, que el va aturar a [[Ocriculum|Otricoli]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lancel |nom=Serge |títol=Saint Augustine |url=http://books.google.es/books?id=WimttLvgXTMC&pg=PA267&dq=Heraclianus+413&hl=ca&sa=X&ei=y_5tUqmeEOHI0wXViYD4Cg&ved=0CDkQ6AEwAQ#v=onepage&q=Heraclianus%20413&f=false |llengua=anglès |editorial=Hymns Ancient and Modern Ltd |data=2002 |pàgines=268 |isbn=0334028663}}</ref> Heraclià i va tornar a [[Cartago]] on immediatament fou assassinat. Honori va declarar anul·lat el consolat d'Heraclià i va decretar l'abolició del seu nom i la seva memòria (''[[damnatio memoriae]]'').
| |||