Viquipèdia

Juli III: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Robot afegint {{Commonscat|Iulius III}} a partir de vi:Giáo hoàng Giuliô III
Cap resum de modificació
Línia 9:
|Lema =
|Abans= [[Pau III]]
|Després = [[Marcel II]]
|Data de naixement = {{Data naixement|1487|09|10}}
|Lloc de naixement= [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
|Data de defunció = {{Data defunció i edat|1555|03|23|1487|09|10}}
|Lloc de defunció = [[Roma]], [[Estats Pontificis]]
}}
'''Juli III''' és(Roma, elEstats nomPontificis, que10 elde cardenalsetembre '''Giammariade Chiocci1487 del- Monte'''23 vade escollirmarç ende esdevenir1555) Papa.fou papa de Roma (1549-1555)
 
'''Giammaria Chiocci del Monte''' era fill d'un jurista famós i va estudiar jurisprudència i teologia a les universitats de [[Perusa]] i [[universitat de Siena|Siena]]. El 1512 va succeir el seu oncle en l'arquebisbat de [[Siponto]], càrrec que va ostentar el [[1521]], quan va rebre el bisbat de [[Pavia]]. Va ser [[ostatge]] de les tropes de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] durant el [[Saqueig de Roma (1527)|Saqueig de Roma]] del [[1527]], va ser nomenat cardenal per Pau III el [[1536]] i s'encarregà dels preparatius del [[Concili de Trento]], que va arribar a presidir.▼
Era fill d'un jurista famós i va estudiar jurisprudència i teologia a les universitats de Perusa i Siena.
 
Va ser escollit Papa en un conclave de quaranta-vuit cardenals, amb l'oposició inicial de Carles V, que va haver de cedir pels acords entre francesos i italians, tot i que més endavant va trobar en Juli un aliat fidel. Com a nou Papa, va ser responsabilitat seva continuar el concili de Trento que havia suspès Pau III. Les sessions es van reprendre l'[[1 de maig]] de [[1551]] a la ciutat de Trento, ja que Carles no hauria permès cap altra seu i el Papa no era prou poderós per contradir els seus desitjos. Els bisbes i els representants de França no van assistir-hi, ja que el seu nou rei [[Enric II de França|Enric II]] no els ho va permetre.▼
El 1512 va succeir el seu oncle en l'arquebisbat de Siponto, càrrec que va ostentar el [[1521]], quan va rebre el bisbat de [[Pàvia]].
 
La precària pau entre el [[Regne de França]] i l'eix d'[[Espanya]] i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] estava a punt de trencar-se. El afers italians i lligat a aquests el Papa van donar ocasió a la guerra. Juli III va restaurar [[Octavio Farnese]], nét del Papa [[Pau III]] i gendre de Carles V, al [[ducat de [[Parma]], que en compliment d'un acord li havia de ser restituït al seu sogre. Per quedar-se amb el ducat, Octavio Farnese no va dubtar a demanar ajuda al rei de França, que li la va oferir només per rivalitat amb l'emperador. Juli, desairat pel duc i assetjat pels francesos es va unir amb Carles V. El cristianisme de Francesc I no li va impedir aliar-se amb els turcs perquè assetgessin la costa italiana mentre ell ocupava [[Siena]] i portava la guerra al centre d e la península itàlica. El [[1552]] es va clausurar sobtadament el [[concili de Trento]]. Juli III va sobreviure fins al març del [[1555]], però ja no va tenir coratge de continuar-lo.▼
▲Va ser ostatge de les tropes de [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] durant el [[Saqueig de Roma (1527)|Saqueig de Roma]] del [[1527]], va ser nomenat cardenal per Pau III el [[1536]] i s'encarregà dels preparatius del [[Concili de Trento]], que va arribar a presidir.
 
{{Commonscat|Iulius III}}▼
Va ser escollit Papa en un conclave de quaranta-vuit cardenals, amb l'oposició inicial de Carles V, que va haver de cedir pels acords entre francesos i italians, tot i que més endavant va trobar en Juli un aliat fidel.
{{Papes|4}}▼
 
Com a nou Papa, va ser responsabilitat seva continuar el concili de Trento que havia suspès Pau III.
▲Les sessions es van reprendre l'[[1 de maig]] de [[1551]] a la ciutat de Trento, ja que Carles no hauria permès cap altra seu i el Papa no era prou poderós per contradir els seus desitjos. Els bisbes i els representants de França no van assistir-hi, ja que el seu nou rei [[Enric II de França|Enric II]] no els ho va permetre.
 
▲La precària pau entre [[França]] i l'eix d'Espanya i el [[Sacre Imperi Romà Germànic]] estava a punt de trencar-se. El afers italians i lligat a aquests el Papa van donar ocasió a la guerra. Juli III va restaurar Octavio Farnese, nét del Papa [[Pau III]] i gendre de Carles V, al ducat de [[Parma]], que en compliment d'un acord li havia de ser restituït al seu sogre. Per quedar-se amb el ducat, Octavio Farnese no va dubtar a demanar ajuda al rei de França, que li la va oferir només per rivalitat amb l'emperador. Juli, desairat pel duc i assetjat pels francesos es va unir amb Carles V.
El cristianisme de Francesc I no li va impedir aliar-se amb els turcs perquè assetgessin la costa italiana mentre ell ocupava [[Siena]] i portava la guerra al centre d'[[Itàlia]].
 
El [[1552]] es va clausurar sobtadament el [[concili de Trento]]. Juli III va sobreviure fins al març del [[1555]], però ja no va tenir coratge de continuar-lo.
 
{{Papa|Pau III|[[1549]] - [[1555]]|Marcel II}}
▲{{Papes}}
 
▲{{Commonscat|Iulius III}}
 
[[Categoria:romans]]
[[Categoria:Papes de Roma del segle XVI]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Juli_III»