Revisió del 20:09, 8 març 2013 modifica Legobot (discussió \| contribucions) Bots 236.727 edits m Bot: Traient 3 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q1411349 ← Edició anterior		Revisió del 15:52, 12 nov 2013 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits m →‎Comtes d'Armanyac i de Rodés Edició següent →
Línia 13: ===Comtes d'Armanyac i de Rodés=== [[Fitxer:Armoiries Armagnac-Rodez.svg\|200px\|right\|thumb\|Armes dels comtes d'Armanyac i de [[comtat de Rodés\|de Rodés]] des de [[1314]]; quarterat, al primer i quart camps de plata un ~~leó~~lleó de gules i el segon i tercer de gules un lleó lleopardat daurat]] Bernat VI va deixar al seu germà Gastó (mort el [[1326]]) el vescomtat de Fesenzaguet i al seu fill Joan I l'Armanyac i Fesenzac; aquest darrer, des del [[1314]] era del [[Comtat de Rodés\|comte de Rodés]] per herència de la seva mare Cecília. El [[1362]] fou derrotat a la batalla de [[Launac]] per [[Gastó III de Foix\|Gastó Febus]] i va haver de pagar un fort rescat, però després els Armanyac es van recuperar. Fou pare de [[Mata d'Armanyac]], casada amb l'infant [[Joan I el Caçador\|Joan d'Aragó]], [[duc de Girona]] i [[comte de Cervera]]. A la seva mort, el [[1373]], el va succeir el seu fill Joan II ''el Desigual'', que a part d'Armanyac, Fesenzac i Rodés, va rebre els vescomtats [[Vescomtat de Lomanha\|de Lomanha]] i [[Vescomtat d'Auvilars\|d'Auvillars]], procedents de l'herència de la seva madrastra Regina de Gòtia (morta el [[1325]]) i, a la mort de la seva mare Beatriu de Clermont ([[1364]]), el [[comtat de Charolais]] (o Charollais). Va morir el [[1384]] i el va succeir a Armanyac, Fesenzac, Lomanha i Auvillars el seu fill Joan II. Casat amb la comtessa Margarida de [[Comtat de Comenge\|Comenge]], fou comte consort, però no va tenir successió (Margarida va viure fins el [[1443]] i es va casar dues vegades més). Línia 21: El fill de Bernat VII, Joan IV, fou el següent comte ([[1418]]-[[1450]]), va rebre tots els dominis i va recollir una altra vegada la successió del vescomtat de Fesenzaguet. Va declarar-se vassall de [[Castella]] el [[1425]]. El [[1440]] va esclatar la [[revolta de la Pragueria]] encapçalada pels grans senyors (inclòs el delfí, que després serà [[Lluís XI de França]]) contra el rei i Joan s'hi va afegir. Derrotats els rebels, el rei va ordenar al comte que eliminés del seu títol l'expressió "''comte per la gràcia de Déu''", però Joan s'hi va negar; el rei va encarregar al delfí, ara reconciliat amb el pare, la submissió per la força del comte d'Armanyac; assetjat i capturat amb part de la seva família al castell d'[[Illa Jordà]], fou empresonat a [[Carcassona]] el [[1443]], però alliberat el [[1446]] a petició del rei de Castella, aliat de Joan, encara que ja no va poder recuperar la seva anterior grandesa. Va morir el [[1450]] deixant hereu el seu fill Joan V. Joan V va tenir relacions incestuoses amb la seva germana, Isabel d'Armanyac, dona de gran bellesa, amb la qual vivia sol al castell de [[Lectoure]], i amb ella va tenir dos fills. Excomunicat pel papa [[Nicolau V]], es va sotmetre als desitjos de l'Església i del rei i es va declarar penedit, però la passió el va dominar, va fer córrer el rumor que havia rebut dispensa papal i es va casar amb Isabel i va tenir un altre fill. El papa el va excomunicar per segona vegada. Dos emissaris del rei no el van fer entrar en raó. Per altra banda, va impedir la presa de possessió com a bisbe d'[[Aush]] de Felip de Levis, intentant nomenar al seu lloc un bastard del seu pare. El rei va enviar, el [[1455]], dos exèrcits, l'un a Rodés, sota el comandament d'Antoni de Chabanas, i l'altre a Gascunya, dirigits per Joan II de Borbó, comte de Clermont, i el mariscal de Loheac. [[Roergue]] fou ocupada gairebé sense resistència i Lectoure només va resistir tres dies. Joan es va escapar a l'[[Aragó]] i va organitzar una guerrilla aal l'[[~~Aure~~Comtat d'Aura]]. Un temps després, en pujar al soli pontifici [[Calixt III]], va anar a Roma a intentar demanar el perdó; però quan s'acostava a la ciutat dos funcionaris pontificis corruptes li van oferir una dispensa papal falsa per casar-se amb la seva germana i la va acceptar. Quan va veure que era falsa i va intentar parlar amb el papa ja era massa tard. Calixt III va morir i el seu successor, [[Pius II]], va ordenar una investigació. Joan es va llançar als seus peus i va ser perdonat, però amb la condició de no veure mai més Isabel, de combatre un any els turcs i de donar una quantitat de diners per obres de caritat. Mentrestant, el seus dominis havien estat confiscats pel Parlament de París. Un temps després, Joan va passar a Aragó i va rebre l'ajuda del rei [[Joan II d'Aragó\|Joan II]], que li va donar escortes i es va poder establir a [[Ainsa]], capital de [[Sobrarb]], prop de l'Aure. El [[juliol]] de [[1461]] va morir el rei [[Carles VII de França]] i el seu successor, [[Lluís XI de França\|Lluís XI]], va perdonar Joan i li va retornar totes les seves possessions. El comte va donar les [[Quatre Valls]] (Aure, N'este, Barousse i Magnoac) a la seva germana Isabel en ple domini. [[Fitxer:Armanhac sXV.jpg\|thumb\|left\|600px\|Dominis de la Casa d'Armanyac al segle XV]] El [[1465]] el comte d'Armanyac dirigí la [[Lliga del Bé Públic]] i va marxar a [[París]] amb 6000 cavallers. Lluís XI fou obligat a signar els tractats de [[Tractat de Saint-Maur\|de Saint-Maur]] i de [[Tractat de Conflans\|de Conflans]], que li feien perdre poder. Joan va tornar triomfant a Armanyac i va tornar a intitular-se "''comte per la gràcia de Déu''". El [[1469]] es va casar amb Joana de Foix-Bearn. El [[1470]] el rei, havent signat una treva amb el [[Ducat de Borgonya\|duc de Borgonya]], va decidir revenjar-se de Joan: el va acusar de contactes amb els anglesos (fellonia) i va ordenar-ne la detenció. Abandonat per la noblesa, va haver de fugir protegit per l'escorta d'aragonesos i navarresos. Els estats dels armanyac foren assolats. Joan es va establir una altra vegada a Ainsa i va comptar amb l'ajuda de la gent de l'Aure. El [[1471]] el rei va donar [[Ducat de Guyena\|Guyena]] en feu al seu germà, el [[Ducat de Berri\|duc de Berri]], però aquest aviat es va revoltar contra el rei i es va aliar a Joan, que va reconquerir la Guyena i l'Armanyac. El duc de Berri va morir el [[1472]], segurament emmetzinat, i Guyena va tornar a la corona. El mateix [[1472]] tres exèrcits reials es van acostar a Lectoure, però els assaltants van ser rebutjats. Llavors es van iniciar converses de pau, per les quals el comte deixava les seves fortaleses i rebia garanties per sortir i entrevistar-se amb el rei per solucionar-ho. Però tan aviat com va entregar les fortaleses els realistes van trencar l'acord. Joan va haver de fugir, però les tropes reials havien fet molt de mal al país i Joan va rebre l'ajut del poble i dels barons i va reprendre Lectoure. El rei va enviar un exèrcit més poderós el [[1473]] que va assetjar Lectoure i va assolar el país. Joan va capitular a Lectoure, però negociant unes condicions acceptables, que una vegada més els reialistes no van respectar, van massacrar els defensors i un cert Pere de Gorgias va matar el comte. [[Fitxer:Armoiries Navarre-Albret.png\|thumb\|right\|100px\|Armes de la Casa d'Albret, [[regne de Navarra\|reis de [[Navarra]] ]] [[Fitxer:Armoiries Lorraine-Harcourt.png\|thumb\|~~right~~esquerra\|100px\|Armes de la Casa de Guisa, comtes d'Harcourt]] El comtat fou declarat confiscat pel rei i donat al senyor de Beaujeu, però el [[Parlament de París]], d'acord amb la decisió dels [[Estats Generals]] de [[Tours]] de [[1484]], va haver de reconèixer el títol i bona part dels bens al germà petit de Joan, el vescomte Carles de Fesenzaguet, malgrat que aquest havia estat declarat incapaç el [[1481]]. Carles va morir sense descendència el [[1497]]. A la mort del vescomte, el comtat, que havia estat posat sota segrest, fou donat a [[Alan I d'Albret]] ''el Gran''. El [[1522]] va passar al seu fill, que fou el rei [[Enric II de Navarra]], i després, el [[1555]], a la filla d'aquest, [[Joana d'Albret]] ([[Joana III de Navarra]]), que va morir el [[1572]] deixant l'herència al seu nét Enric, que fou [[Enric III de Navarra]] i després [[Enric IV de França]], que el [[1589]], en pujar al tron francès, el va incorporar a la corona.

Comtat d'Armanyac: diferència entre les revisions