Àtal I de Pèrgam: diferència entre les revisions

Era fill d’[[Àttal (germà de Fileter)|Àttal]], germa de [[Fileter de Pèrgam|FilèterFileter]] i d’[[Antioquis (mare d'Àttal I de Pèrgam)|Antioquis]] filla d’[[Aqueu (pare d'Antioquis)|Aqueu]]. Va succeir en el tron alel seu cosí [[Èumenes I de Pèrgam|{{nowrap|Èumenes I}}]]. Fou el primer que es va enfrontar als [[gàlates]] sobre els quequals va obtenir una victòria decisiva després de la qual va assolir el títol de rei. Una escultura representant la victòria fou col·locada a l’[[Acròpoli]] d’[[Atenes]].

Es va aprofitar dels conflictes familiars entre els [[selèucides]] i el {{aC|229}} va derrotar a l'[[Antíoc HieraxHíerax|{{nowrap|Antíoc HieraxHíerax}}]], que era aliat dels gàlates i que després de la derrota gàlata, només teniava conservar el suport egipci, poc significatiu. Després de tres campanyes victorioses d'Àttal, finalment Antíoc va haver de fugir i els seus dominis es van repartir entre pergamides, egipcis, macedonis ([[Cària]]), gàlates i capadocis ({{aC|227}}).

El {{aC|226}} es va apoderar d'extenses regions de [[Regió de Frígia|Frígia]] a l'oest del [[muntanyes del Taure|Taure]]. El {{aC|225}} el nou rei selèucida, [[Seleuc III Ceraune|{{nowrap|Seleuc III Ceraune}}]] (o Sòter) va enviar un exercitexèrcit sota el comandament del seu oncle [[Andròmacos (pare d'Aqueos)|Andròmac]], però aquest exèrcit fou derrotat i l'Andròmac fou fet presoner i enviat a Egipte. Sota l'[[Antíoc III el gran|{{nowrap|Antíoc III el}} gran]], l'[[Aqueos]] (Aqueu) fou enviat contra [[Pèrgam]] ({{aC|222}}) i va derrotar a l'Àttal, deixant reduït el seu regne als límits del {{aC|228}}.

El {{aC|220}} va esclatar la guerra entre [[Rodes]] i la ciutat de [[Bizanci]] i l'Àttal es va posar del costat dels bizantins però no fou de cap ajut apreciable. El {{aC|218}} amb l'ajut de mercenaris gàlates va recuperar algunes ciutats d’[[Eòlia (regió grega)|Eòlia]] però en mig de victòries generals l'exèrcit va quedar desbandat quan es va produir un eclipsi que va alarmar alsels gàlates que no van voler seguir.

El {{aC|216}} es va aliar a l'{{nowrap|Antíoc III el}} gran contra Aqueu. El {{aC|211}} es va incorporar a l'aliança de Roma amb la [[Lliga Etòlia|{{nowrap|Lliga Etòlia}}]], contra [[Filip V de Macedònia|{{nowrap|Filip V de}} Macedònia]] i la [[Lliga Aquea|{{nowrap|Lliga Aquea}}]]. El {{aC|209}} fou nomenat pretor de la {{nowrap|Lliga Etòlia}} juntament amb [[Pírries]] i al {{aC|208}} es va reunir amb una petita flota al romà [[Publi Sulpici Servi Galba Màxim|Sulpici]]. Després d'una victòria a [[Egina (illa)|Egina]] el {{aC|207}} va assaltar [[Peparethos]], va conquerir [[Oreos]], i tot seguit [[Opos]]. EstavaEs trobava a aquesta ciutat quan caside poc que beno va caure presoner de {{nowrap|Filip V}}. AlEn assabentar-se que el rei [[Prúsies I|{{nowrap|Prúsies I de}} Bitínia]] havia envaït el regne va retornartornar apressuradamentacuitadament.

El {{aC|205}}, per una interpretació dels [[llibres sibil·lins]], els romans van enviar una ambaixada a Àsia per emportar-se a la Mare Idea (la [[Gran Mare Frígia]] dels deus) que era a [[Pessinos]]. L'Àttal els va rebre i els va donar la pedra que era el símbol de la deessa. A la pau general del {{aC|204}}, Prúsies i Àttal i van quedar inclosos, el primer com aliat macedoni i el segon com aliat romà.