|
==Política==
.
En política, destaca el domini gairebé absolut de l'[[Imperi Romà]], instaurat per [[August]], que assoleix la seva màxima expansió dominant gran part d'Europa, el nord d'Àfrica i l'oest d'Àsia. Aquest període es coneix com la [[Pax romana]] perquè totes les revoltes van ser esclafades i no van produir-se guerres de la mateixa intensitat que en altres èpoques. Això no significa que no hi hagués oposició. Pel nord, els pobles germànics començaven a constituir una amenaça, com prova la derrota a la [[Batalla del bosc de Teutoburg]] a mans d'Armini l'any 9. [[Britània]] va quedar annexionada de manera definitva l'any 43 però va viure la [[Revolta de Budicca]] l0any 60, que va culminar a la [[Batalla de Watling Street]]. A la zona de la [[Dàcia]] es va produir la rebel·lió de [[Decèbal]], mentre que a Judea l'any 66 va esclatar la [[Primera Guerra Judeoromana]], que va suposar la destrucció del [[Temple de Jerusalem]] l'any 70.
Pel que fa a la política interior de l'imperi, el segle es pot dividir en quatre períodes segons la família qui governava: en primer lloc va pujar al poder la [[Dinastia Júlio-Clàudia]], la qual va crear l'imperi; posteriorment, després de la mort de Neró es produeix un breu període d'inestabilitat, l'[[any dels quatre emperadors]]; més endavant va dominar la [[Dinastia Flàvia]], que va impulsar l'art civil de manera decisiva i al final va succeir-la la [[Dinastia Antonina]], a la qual pertany [[Marc Ulpi Trajà]], amb qui es va assolir la màxima expansió territorial.
Fora dels [[limites romani]] regnaven els [[gots]], els [[vàndal]]s, els [[saxons]], els [[frisis]] i els [[queruscs]], essent els pobles més importants dels anomenats despectivament bàrbars pels romans. Aquests van anar creixent militarment, fent incursions cada cop més importants.
A l'Àsia el gran rival de roma era l'[[Imperi Part]], amb el qual lluitava per dominar la regió, especialment Armènia, que va anar canviant de mans segons els pactes i guerres entres les dues potències. Entre els líders parts destaquen [[Artaban III de Pàrtia]] i [[Vologès I de Pàrtia]]. El principal problema part per disputar l'hegemonia romana va ser la divisió interna, marcada per diversos pretedents al tron, assassinats reials i enviats d'altres nacions interferint en la política interna.
Més a l'est, als actuals Afganistan i Índia, se situava l'[[Imperi Kushan]]. Els [[Tres regnes de Corea]] dominen el sud-est asiàtic. La Xina continua sota el poder de la [[Dinastia Han]], la qual s'estableix a una nova capital ,[[Luoyang]], que esdevé un focus cultural de renom.
Els romans també s'imposaren a la ribera sud del Mediterrani però a la resta del continent africà hi havia pobles amb poder polític remarcable. A l'Àfrica central les tribus [[bantu]] s'imposen a diversos territoris de la [[Cultura Nok]], antiga dominadora de la regió. Altres civilitzacions destades són el Regne de [[Meroe]] i el [[Regne d'Aksum]] a Etiòpia, una de les llenües del qual és el [[gueez]], rellevant per conservar-se durant segles en comunitats judeocristianes, a diferència d'altres de la mateixa família.
A Amèrica es creu que en aquesta època els [[arawak]] migren cap a les Antilles, essent el primer poble que va trobar [[Cristòfol Colom]]. A l'altre extrem del continent, entre els [[inuit]] floreixen les cultures de Choris i Norton.
==Economia i societat==
|
