Pragmàtica (dret): diferència entre les revisions

 

L'ús de la pragmàtica ha presentat sempre una problemàtica jurídica que es manifesta de forma diferent segons sigui a un lloc o un altre. Per això no és igual el seu paper, dins de la creació del dret, en Catalunya o en Castella i és aconsellable fer-ne distinció.

A Catalunya el seu caràcter voluntarista es reflecteix en la fórmula '''''volem i proveïm'''''.

Els juriconsults catalans desde l'època de la [[Baixa edat mitjana]] i l'[[Edat moderna]] van pronunciar-se reïteradament sobre l'eficàcia jurídica de la pragmàtica. Però tots estaven d'acord que la legislació exclusiva del Rei no podia ser contrària a les [[Constitucions|Constitucions catalanes]]. Aquestes estaven formulades pel monarca i les Corts i les disposicions del monarca hi estaven subordinades.

== La pragmàtica a Castella==

Al [[Regne de Castella]], la pragmàtica, al contrari que a Catalunya, s'identifica amb el sistema més generalitzat de creació del dret i es converteix amb l'expressió més elevada del seu [[Poder legislatiu]]. Els reis castellans es consideraven creadors únics de normes jurídiques d'eficàcia general i van aprofitar els principis jurídics per a enfortir el seu [[Autoritarisme]] polític.

A Castella doncs, i a diferència del que va succeir a ''Catalunya'', la legislació règia a ''Castella'' no va quedar subordinada a les lleis fixades a les ''Corts'' i sovint les pragmàtiques derogaven o contradeien les lleis fixades per aquestes. Sovintejava en la redacció fòrmules d'estil que procedeixen de ''motu proprio motu''... o bé ...''que tal pragmàtica tingués força de llei com si fos donada i ordenada i establerta i publicda a les Corts''. També solien fer servir ll'expressió ''del meu poder reial absolut''