Paramagnetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{magnetoquímica}}
El '''paramagnetisme''' és la tendència dels [[moment magnètic|moments magnètics]] lliures ([[moment magnètic d'espín|espín]] u [[moment magnètic orbital|orbitals]]) a alinear-se paral·lelament a un [[camp magnètic]]. Si aquests moments magnètics estan fortament adaptats entre si, el fenomen serà [[ferromagnetisme]] o [[ferrimagnetisme]].<ref>{{GEC|0129652}}</ref>
Aquest alineament dels [[dipol magnètic|dipols magnètics]] [[àtom|atòmics]] amb un camp extern tendeix a enfortir-lo. Això és s'explica, per una [[permeabilitat magnètica]] superior a la unitat, o, el que és el mateix, una [[susceptibilitat magnètica]] positiva (i petita). En el paramagnetisme pur, el camp actua de forma independent sobre cada moment magnètic, i no hi ha interacció entre ells. En els materials ferromagnètics, aquest comportament també pot observar-se, però només quan estan sotmesos a [[temperatura|temperatures]] superiors a la seva [[temperatura de Curie]]. Els materials paramagnètics pateixen el mateix tipus d'atracció i repulsió que els [[imant]]s normals, quan estan sotmesos a un camp magnètic. Tanmateix, al retirar el camp magnètic, l'[[entropia]] destrueix l'alineament magnètic, que ja no està afavorit [[energia|energèticament]].
Com a elements paramagnètics podem trobar: L'[[alumini]]., el [[bari (element)|bari]], el [[calci]], l'[[oxigen]], el [[platí]], el [[sodi]], l'[[estronci]], l'[[urani]], el [[magnesi]], el [[tecneci]] i el [[disprosi]]. Tambe podem parlar de compostos amb propietats paramagnètiques com el sulfat de coure, el clorur ferric i el clorur manganic.
Linha 21 ⟶ 17:
La llei de Curie només és aplicable a camps baixos o temperatures elevades, ja que falla en la descripció del fenomen quan la majoria dels moments magnètics es troben alineats (quan ens acostem a la [[saturació magnètica]]). En aquest punt, la resposta del camp magnètic al camp aplicat deixa de ser lineal. Arribat al punt de saturació, la magnetització és la màxima possible, i no creix més, independentment que s'augmenti el camp magnètic o es redueixi la temperatura.
==Referències==
{{Referències}}
{{fases de la matèria}}
| |||