Operació Litani: diferència entre les revisions

| nom = <big>'''Operació Litani</big>

| peu_de_foto = Línia blava

A partir d'[[1968]], tot i la [[Guerra Civil Libanesa]] i de l'ocupació [[siriana]], la l'[[OAP]] i altres organitzacions terroristes palestines, van establir en aquells dies una estructura gairebé estatal al sud del Líban , que comparteix frontera amb Israel, utilitzant-la com a base per a atacs terroristes contra objectius civils al nord d'Israel. Això es va veure agreujat per una afluència de 3.000 militants de l'OAP que van fugir d'una derrota a la [[Setembre Negre (història)|guerra civil de Jordània]] i lael sevaseu posterior reagrupament al sud del Líban. Durant anys, Israel es va limitar a respondre les incursions terroristes des del sud del Líban mitjançant represàlies puntuals. L'escalada de violència finalment va culminar amb la l'[[Guerra del Líban de 1982|Operació Pau per Galilea]] i l'expulsió de l'OAP de la regió.

L'[[11 de març]] de [[1978]] un comandoescamot palestí de [[Fatah]] es va infiltrar a través de la frontera libanesa i va assassinar a un turista nord-americà a la platja, apoderant-se a continuació d'un autobús a la carretera costanera prop de [[Haifa]], i posteriorment segrestant un segon autobús a la ruta a [[Tel Aviv]], causant la mort de 38 civils i 76 ferits [[israeliàisrael]] ésians. <ref> Israeli Ministry of Foreign Affairs. [http://www.mfa.gov.il/MFAmfa/Foreign% 20Relationsforeignpolicy/Israels% 20Foreign% 20Relations% 20since% 201947mfadocuments/1977-1979yearbook3/pages/133% 20Statement20statement% 20to% 20the% 20press% 20by% 20Prime20prime% 20Minister20minister% 20Begin20begin.aspx statement to the press by Prime Minister Begin on the massacre of israelians on the Haifa-Tel Aviv Road]. Historical Documents Archive: 12 març de 1978. </Ref> Aquest atac terrorista, (la [[Massacre de la carretera costanerade la costa]],) va ser el desencadenant perquè, tres dies després, el govern de [[Menahem Beguín]] ordenés que les brigades del ''Tzahal'', es a dir les [[Forces de Defensa d'Israel]] ocupessin una àrea d'uns 1.000 quilòmetres quadrats al sud del [[Líban]], per tal d'eliminar les bases dels [[fedaïns]] palestins.<ref name=Cobban>Cobb,{{cite p.book|title=The 94Palestinian Liberation Organisation: People, ShlaimPower, p.and 369Politics|year=1984|publisher=Cambridge University Press|isbn=978-0-521-27216-2|pages=94|author=Helena Cobban|idioma=anglès}}</ref>{{sfn|Shlaim|2001|p=369}}

El [[14 de març]] de 1978, Israel va llançar l'Operació Litani, ocupant la zona sud del [[Riu Litani]], amb excepció de [[Tir]], amb més de 25.000 soldats. Els seus objectius declarats eren per empènyer els grups militants palestins, en particular l'OAP, lluny de la frontera amb Israel, i per reforçar l'aliat d'Israel en el moment, el l'[[Exèrcit del Sud del Líban]], a causa dels atacs contra els cristians libanesos i jueus, i per l'incessant bombardeig al nord d'Israel. Durant els 7 dies de l'ofensiva, les [[Forces de Defensa d'Israel]] van capturar en un comiezoinicialment una faixa de terra d'aproximadament 10 quilòmetres de profunditat, expandint-la després al nord del riu Litani. Durant l'operació van morir 20 soldats israelians i 1100-2000entre 1.100 i 2.000 terroristesmilitants de l'OAP.

La majoria dels terroristes palestins va aconseguir fugir al nord el Riu Litani. Abans de retirar-se, Israel va crear una "zona de seguretat» al sud del riu Litani, amb població [[maronita]] i lliurant el control militar ala l'[[Exèrcit]] del Sud del Líban, la milícia cristiana aliada d'Israel.

Per la seva banda, el [[Consell de Seguretat de l'ONU]] aprova les resolucions 425 i 426 i va crear [[Força Provisional de les Nacions Unides per al Líban]]. Les forces de la UNIFIL van arribar al Líban el [[23 de març]] de 1978, creant la seu a Naqoura, desplegant 6.000 soldats per tal de mantenir desmilitaritzada la zona de seguretat al sud del riu Litani. Encara que l'eficàcia de UNIFIL va ser escassa, va suposar un segon filtre per a Israel davant les incursions terroristespalestines.

{{ListarefReferències|2}}