Ports púnics de Cartago: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
[[Fitxer:Reconstrucció_del_port_púnics.jpg|thumb|Recreació del port púnic]]
[[Fitxer:Reconstrucció_del_port_púnic.jpg|thumb|right|Recreació del port púnic]]
Els '''ports púnics de Cartago''', a la moderna [[cartagoCartago]], són avui dia dues llacunes de contorns imprecisos; la més petita era el port comercial rectangular i la mes gran, circular, quasi tancada a la part de la costa, era el port de la [[marina cartaginesa]]<ref> Hugo o'Donnell, ''[http://www.uib.es/depart/dha/prehistoria/docs/jul09/2.pdf Historia militar de España]'' {{es}}</ref>, i al mig de la llacuna hi havia el palau de l'almirall. El terme de ports púnics de Cartago serveix per designar als antics ports de la ciutat de [[Cartago]] que van estar en funcionament durant l'[[Història antiga|Antiguitat]]. Cartago era abans de res una potència que es podria denominar com un ''Imperi dels mars'', és a dir, una [[talassocràcia]],<ref>François Decret, ''Carthage ou l'empire de la mer'', ed. de Seuil, París, 1977.</ref> que el seu poder es basava principalment en la magnitud del seu [[comerç]]. El poble cartaginès no era l'únic que seguia aquesta política de domini dels mars, ja que diversos dels pobles de l'Antiguitat «van viure per i per al mar».
 
Producte d'una [[colonització]] oriental, [[Cartago]] o ''Qart Hadasht'' (Ciutat Nova) té el seu origen en la filla del rei de la ciutat de [[Tir]], [[Dido]]. Aquesta princesa tíria va ser la fundadora i la primera reina de la ciutat en el 814 a.C. (data convencionalment més admesa) tal com relata la seva llegenda recollida a l'''[[Eneida]]''.
Línia 93:
Les àmplies [[platja]]s de [[La Marsa]] també podrien representar els desembarcaderos mercantils que eren tan característicament quotidians a la capital púnica. Sobre aquesta [[riba]], encara assotada pels vents africans, es pot imaginar perfectament l'arribada dels vaixells propietat dels orgullosos comerciants de [[Orienti]].
 
==Referències Vegeu també ==
* [[Marina cartaginesa]]
* [[Exèrcit cartaginès]]
* [[Imperi cartaginès]]
 
== Referències ==
<references />
 
== Bibliografia ==
* [[Azedine Beschaouch|Beschaouch, Azedine]]: ''La légende de Carthage''. París: Découvertes Gallimard, 1993. ISBN 2070532127.
* Decret, François: ''Carthage ou l'empire de la mer''. París: Éd. du Seuil (Points Histoire), 1977. ISBN 2020047128.
* Ennabli, Abdelmajid; y Hédi Slim, ''Carthage. Le site archéologique''. Túnez: Cérès, 1993. ISBN 997370083X.
* [[M'hamed Hassine Fantar|Fantar, M'hamed Hassine]], ''Carthage. Approche d’une civilisation''. Túnez: Alif, 1993. ISBN 0012452578
* Golvin, Jean-Claude: ''L'Antiquité retrouvée''. París: Errance, 2003, ISBN 287772266X.
* Gras, Michel; Pierre Rouillard y Javier Teixidor: ''L’univers phénicien''. París: Arthaud, 1994, ISBN 2700307321.
* [[Serge Lancel|Lancel, Serge]], ''Carthage''. Túnez: Cérès, 2000. ISBN 9973194209.
* [[Sabatino Moscati|Moscati, Sabatino]], ''Les Phéniciens''. París: Stock, 1997. ISBN 2234048192.
* Slim, Hédi; y Nicolas Fauqué: ''La Tunisie antique. De Hannibal à saint Augustin''. París: Mengès, 2001. ISBN 285620421X.
 
== Enllaços externs ==
{{Commons|Punic ports of Carthage}}
* (en francès) [http://perso.orange.fr/jean-francois.coustilliere/essais/Ports%20puniques.HTML Jean-François Coustillière, «Les ports puniques de Carthage (Els ports púnics de Cartago)», ''Cols Bleus'', n°1989, 21 mai 1988]
* (en francès) [http://www.navigationdusavoir.net/tunis/navaldockyards/arsenal.html L'arsenal púnic de Cartago (Xarxa d'arsenals històrics del Mediterrani).]
* (en francès) [http://maps.apocalx.com/bateaux-ports/ports/478-les-ports-de-carthage.php Cartago vist per satèl·lit (Google Earth)]
* (en francès) [http://www.unesco.org/courier/1999_09/photoshr/41.htm Fotografia aèria de] [[Yann Arthus-Bertrand]]
* Ports de Cartago a [http://www.historialago.com/leg_cart_01015_comoera_01.htm Historialago.com]
 
{{Llocs arqueològics de Tunísia}}