Història de les relíquies catòliques: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegida Categoria:Relíquies cristianes usant HotCat |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''història de les relíquies catòliques''' comença amb la mort de [[Jesús de Natzaret]] però té etapes ben definides marcades per fets de la gerarquia eclesiàstica però també de la [[devoció]] popuar entre els cristians.
== Orígens ==
Els primers sants que van rebre culte durant el Cristianisme van ser els màrtirs que van morir durant les grans persecucions imperals romanes. Al segle V els bisbes van transportar les relíquies a llocs especials, en moltes ocasions a esglésies fetes amb la finalitat de guardar-les. A partir del segle XII els pontífex van passar a tenir el dret exclusiu de canonitzar als "servents de Déu". Es van sacralitzar les relíquies dels sants, que van arribar a ser patrons per a àmplies capes de població, així com protectors per els mals del món. Les relíquies ajudaven als cristians a notar la seva presència. D'aquesta manera el sant es va convertir, més que en un model, en un intercessor. Aquest fet facilitava la cristianització al voltant dels indrets on es guardaven les relíquies. Mentre els juglars cantaven les vides dels sants, els clergues dels santuaris amb les relíquies publicaven recopilacions d'històries de miracles aconseguits per les relíquies que guardaven. Al segle XIII el domini Jacob de Voràgine en va recopilar moltes al seu llibre "La llegenda daurada". A partir del segle X a la festa dels sants es va incloure la lectura d'històries de les seves vides i els sermons n'explicaven els prodigis.<ref>{{ref-publicació|cognom=Neri Vela|nom=Rolando|títol=El papel de los santos en la medicina occidental|publicació=Revista Facultad de Medicina UNAM|data=març-abril 2001|pàgines=93-95|volum=44|exemplar=2|url=http://www.medigraphic.com/pdfs/facmed/un-2001/un012l.pdf|consulta=24 novembre 2013}}</ref> ▼
=== Relíquies de Jesús ===
La informació sobre la devoció a les relíquies des de la mort de [[Jesús de Natzaret]] fins l'[[edat mitjana]] és escassa. Són més de deu segles amb poques dades. D'aquest període, la història que es coneix més bé és la de santa [[Helena de Constantinoble]]. Segons explica [[Eusebi de Cesarea]], Helena va fer un [[pelegrinatge]] a [[Palestina]] i a d'altres províncies orientals on, entre d'altres, va trobar les [[relíquia|relíquies]] de la [[Veracreu]] de [[Jesús de Natzaret]], que portà l'[[Escala Santa]] de [[Jerusalem]] a [[Roma]], va dipositar la túnica de Crist a [[Trèveris]] i va deixar la corda que lligà a Jesús a [[Xipre]]. Consta el culte a la [[Veracreu]] a la [[Basílica del Sant Sepulcre]] de Jerusalem durant el segon quart del segle IV. [[Ciril de Jerusalem]] apunta en una carta de 351 que la creu s'havia trobat durant el regnat de Constantí I.<ref>{{ref-web|url=http://www.religionenlibertad.com/articulo.asp?idarticulo=28694|consulta=24 novembre 2013|títol=Santa Elena y la verdadera Cruz de Cristo|obra=religionenlibertad.com|editor=Religión en Libertad}}</ref>
Hi ha tres versions de la història. En una el descobriment s'atribueix només a Helena,<ref>[[Rufí]], ''Historia ecclesiastica'', x.7-8; Sòcrates l'Escolàstic, ''Historia ecclesiastica'', i.17; [[Sozomè]], ''Historia ecclesiastica'', ii.1-2; [[Teodoret]], ''Historia ecclesiastica'', i.18, [[Aureli Ambrosi]], ''De obitu Theodosii'', 40-49; [[Paulí de Nola]], ''Epistulae'', xxxi.4-5; [[Sulpici Sever]], ''Chronica'', ii.22-34.</ref>, en la segona s'atribueix a una llegendària emperadriu del segle I, Protonike, i la tercera narra que Helena va comptar amb l'ajut del jueu Judà, que es va convertir i va ser batejat com a Ciríac (''Kyriakos''). Aquesta va ser la versió més difosa, possiblement pels trets antisemítics.
La [[basílica de la Santa Creu de Jerusalem]], a [[Roma]], es va construir sobre el ''Palatium Sessorianum'', residència de l'emperadriu, per hostatjar-hi les relíquies que havia portat des de Jerusalem. L'autenticitat de moltes d'elles està qüestionada, però la tradició fa que hagin estat venerades durant segles com a veritables. A més d'una part de la Veracreu (la major part es va portar després a la [[basílica de Sant Pere del Vaticà]] en 1629), hi ha: part del ''Titulus Crucis'' (la tarja que es va penjar a la creu amb la inscripció INRI), dues espines de la corona, la Santa Esponja, part d'un clau i part de la creu on va ser crucificat el Bon Lladre. A més, fragments del pilar on va ser lligat Crist quan va ser fuetejat, fragments del Sant Sepulcre, un dit de Sant [[Tomàs apòstol]] i fustes del pessebre de [[Betlem]].
=== Relíquies dels sants ===
▲
== Edat Mitjana ==
El culte medieval a les relíquies no només es va interessar per els cossos fragmentats, sinó també per els objectes que havien estat en contacte amb la divinitat com el sant calze, el sant vel, fragments de la vera creu, arribant en ocasiona a una llarguíssima llista de relíquies de procedència dubtosa, com la palla del pessebre del naixement, el prepuci o el llit del nen Jesús. La pietat a les relíquies, en ocasions propera a la superstició per els seus poders suposadament curatius, va ser objecte d'atacs dels reformats, però també una preocupació de la Contrarreforma i del Concili de Trento, que va intentar regular-ne el culte. Aquest fet va reforçar-ne el culte, va fomentar els viatges d'expedicionaris a Terra Santa i va fer que els reis es mostressin interessats a tenir-ne moltes. Per exemple, Felip II arribà a tenir 507 relicaris amb 7.422 relíquies.<ref>{{ref-llibre|cognom=Lucena Giraldo|nom=Manuel|títol=Urbanisme i vida urbana|pàgines=231|lloc=Bogotá|editorial=Alcaldía Mayor de Bogotá|any=2008|isbn=978-958-717-022-1|url=http://200.93.163.74/archivo/libreria/pdf/URBANISMO_Y_VIDA_URBANA.pdf#page=227|consulta=24 novembre 2013}}</ref>
| |||