Jerarquia digital síncrona: diferència entre les revisions

La '''jerarquia digital síncrona''' '''(SDH)''' ('''S'''ynchronous '''D'''igital '''H'''ierarchy) , es pot considerar com l'evolució dels [[Sistema de transmissió|sistemes de transmissió]], com a conseqüència de l'lA utilització de la [[fibra òptica]] com a medi de transmissió, així com la necessitat de sistemes més flexibles i que suportin [[ample de banda|amplades de banda]] elevats. La jerarquia SDH es va desenvolupar en [[EUA]] amb el nom [[SONET]] i posteriorment el [[CCITT]] a l'any [[1989]] va publicar una sèrie de recomanacions on es definia de forma definitiva amb el nom de SDH.<br />

Cada trama va encapsulada en un tipus especial d'estructura anomenat contenidor. Un cop que s'ha encapsulat se li afegeixen capcelerescapçaleres de control que identifiquen el contingut de l'estructura i el conjunt, després d'un procés de [[multiplexació]], s'integra dintre de l'estructura STM-1.<br />

Els nivells superiors es formen a partir de multiplexar a nivelnivell de [[byte]] diverses estructures STM-1, donant lloc als nivells STM-4,STM-16 y STM-64.

Les trames contenen informació de cada un dels components de la xarxa, ''trajecte'', ''línia'' i ''secció'', a més a més de l'la informació de l'usuari. Les dades s'encapsulen en contenidors específics per a cada tipus de senyal tributàriatributari.<br />

El resultat de la multiplexació és una trama formada per 9 files de 270 bytes cada fila (270 columnes de 9 bytes). La transmissió es realitza [[bit]] a bit en el sentit de d'esquerra a dreta i de amuntdalt a abaixbaix. Es transmeten 8000 d'aquesteaquestes trames per segon (cada trama es transmet en 125 μs). Per tant, la taxa de transmissió per a cada nivell és:

AlgunasAlguns d'aquestesaquests avantatges són:

*El procés de multiplexació és molt més directe. L'La utilització de [[punter]]s permet una localització senzilla i ràpida de lesdels senyals tributàriestributaris de l'informació.

*El processament de ladel senyal es realitza a nivell de STM-1. LesEls senyals de velocitats superiors són síncronessíncrons entre sí i estan en [[Fase (ona)|fase]] per ser generadesgenerats localment per cada [[node]] de la xarxa.

*Les trames tributàries de lesdels senyals de línia poden ser subdivididessubdividits per a transportar càrregues plesiòcrones, tràfic [[ATM]] o unitats de menor ordre. Això suposa barrejar tràfic de diferents tipus donant lloc a xarxes flexibles.

Per una altra banda, lesels desavantatges són:

*El principi de de compatibilitat ha estat més important que el de l'optimització de l'[[ample de banda]] durant la fase de desenvolupament. El nombre de bytes emprats a la capceleracapçalera de secció és molt elevat, el que comporta una pèrdua d'eficiència.