Procés de Burgos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 15:
A Catalunya, el día 12 de desembre, [[Tancada d'intel·lectuals a Montserrat|300 artistes i intel·lectuals catalans es van tancar]] a l'abadia de [[Montserrat]] i llançaren un manifest en què demanaven l'amnistia política, llibertats democràtiques i el dret a l'autodeterminació. L'ocupació finalitzà el 14, ja que es temé que l'abat i els monjos patissin represàlies. També es produïren, com a la resta de l'Estat, altres manifestacions relacionades amb conflictes sociolaborals que finalment acabaven demanant l'amnistia dels processats, així com protestes a les universitats.
 
El dia de [[Nadal]] ETA alliberava el cònsol honorari segrestat, i la sentència va arribar el 28 de desembre de 1970, amb la confirmació de les 6 penes de mort inicials i tres més, ja que tres acusats foren trobats culpables de dos delictes capitals cadascun i foren també condemnats. En total nou sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per valor d'6.500000.000 de les antigues pessetes. Finalment les penes imposades en la duríssima sentència, que superava les peticions del fiscal, van acabar de polaritzar l'atenció sobre Burgos, creant una opinió contrària a les penes de mort, i favorable a l'indult dels encausats.
 
El dia 29 es va reunir el Consell del Regne, i el dia 30 ho va fer el Consell de ministres a [[El Pardo]], i es va decidir per unanimitat concedir l'indult de totes les penes de mort. L'esborrany de l'acta<ref>[http://historiadehoy.iespana.es/burgos.htm?3&weborama=-1#acta Esborrany de l'acta del consell de ministres del 30-12-1970]</ref> del consell de ministres que proposa l'indult és de gran interès, per tal com hi queden recollides les opinions d'alguns membres del govern. Com a anècdota són destacables les paraules de [[Torcuato Fernández Miranda]], que cita [[Ciceró]] i [[Tomàs d'Aquino|sant Tomàs]] per defensar la postura favorable a l'indult.