Moçambic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 78:
El dia de la indepedència el president del Frelimo Samora Machel jurava com a primer president del nou país. L'estat seria dirigit pel Frelimo com a partit únic. El [[24 de juliol]] foren nacionalitzades la sanitat, l'educació i la justícia. El [[3 de febrer]] de [[1976]] els noms colonials foren suprimits (canviats per altres autòctons); el 1976 el dret de propietat fou reconegut a tots els moçambiquesos i estrangers però només per a una casa permanent i una segona residència, sense dret de tenir més cases i arrendar-les. Les terres foren socialitzades amb la pretensió d'incrementar la producció i millorar les condicions de vida dels camperols (que eren el 80% de la població). Encara que inicialment la gent fou molt receptiva, amb el temps l'entusiasme es va refredar i l'experiència va acabar en fracàs. El [[1981]] Machel va declarar la dècada de 1981-[[1991]] com la "década da vitória sobre o subdesenvolvimento''".
 
[[Fitxer:Flag of Mozambique (1975-1983).svg|thumb|230px|Bandera de Moçambic de 1975 a 1983.]]
[[Fitxer:Ministério dos Negocios Estrangeiros.jpg|thumb|Edifici del Ministeri d'Assumptes Exteriors.]]
La guerra civil ([[1977]]-[[1992]]) es va iniciar quasi immediatament. Els militars i colons portuguesos contraris a la descolonització, junt amb alguns dissidents del Frelimo, es van instal·lar a [[Rhodèsia]], governada per un règim de la minoria blanca, dirigit per [[Ian Smith]], que havia proclamat unilateralment la independència de la Gran Bretanya. La resistència a aquest règim havia creat bases militars a Moçambic, que el [[1975]] es van consolidar. Ian Smith va ordenar diversos atacs a aquestes bases. El [[1976]] el govern de Moçambic va declarar oficialment que aplicaria les sancions de la ONU contra el règim rhodesià, el qual tenia un enllaç vital amb la costa pel ferrocarril, la carretera i l'oleoducte que unien Rhodèsia amb la costa de l'[[Oceà Índic]], conjunt que formava el anomenat [[Corredor de Beira]]. Smith disposava del suport de Sud-àfrica però el corredor de Beira era el camí més curt i natural per importar i exportar les mercaderies i productes. El règim rhodesià va oferir ajut per la formació d'un moviment de resistència i es va crear la "Resistência Nacional Moçambicana" ([[RENAMO]]) que va disposar d'una estació de ràdio per a la seva propaganda.