Gavoi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Bot: Rv. edic. de Kustukaninu8791 (disc.) a vers. 12514685 de 95.226.220.18 (disc.) [er:6] |
||
Línia 38:
|web = [http://www.comune.gavoi.nu.it/ Pàgina de l'Ajuntament]
}}<!--Fi de la taula-->
'''Gavoi''' (en [[sard]], ''Gavoi'') és un [[municipi]] [[Itàlia|italià]], dins de la [[província de Nuoro]]. L'any [[2007]] tenia 3.011 habitants. Es troba a la regió de [[Barbagia di Ollolai]]. Limita amb els municipis de [[Fonni]], [[Lodine]], [[Mamoiada]], [[Ollolai]] i [[Ovodda]].
Situat en el cor de la Barbagia de Ollolai, en posició estratègica entre Nuoro i la muntanya del Gennargentu.
En els veïnatges es troba el llac artificial de Gusana, per la producció hidroelèctrica
i també meta turística. Al territori hi ha molts llocs arqueològics d'edat nuragica i romana i esglésies.
'''L'església de Sant Gavino (XVI sec.) '''Aquesta esglèsia d'estil gòtic té una interessant torre campanar alta 30 metres, una bonica rosassa gòtica i a l'interior una pila bautismal de marbre amb decoracions del 1706; entre les obres llenyoses de la mateixa època: el cor i el púlpit barroc al costat de dos confessionaris en fusta daurada i pintura d'època barroca. Les velles campanes de l'Església de Sant Gavino porten les dates: 1586 i 1591 i són conservades dins de la mateixa.▼
L'Església de Sant Gavino (XVI sec.)
▲
La presència de l'home a la zona és testimoniada ja des del neolític en la regió "Oddirolo", "Istoddoè", "Sa Itria."
El territori és ric en monuments. De particular interès els assentaments d'aquella època al voltant del Santuari de N. S. de Itria, 10 Km. a prop de de Gavoi. Als confinis amb Ovodda, remuntant el ric en peixos ric de Oratu, els menhirs de Perdas Fittas. Nombrosos les restes de carrers i ponts romans.
'''El santuari de Sa Itria.'''
En origen el santuari de Sa Itria va ser un lloc de culte pagà per qui va adorar els menhirs símbols fàl·lics que van enaltir a la fertilitat i a est aposto ha estat colonitzat clarament pels cristians. Es transmet que en aquesta església fins al segle XV, quan va ser demolida l'antiga església per construir aquella nova, estigués present l'única inscripció en protosard recordat, probablement es va tractar del Pare Nostro. La població docta local, en l'alta edat mitjana parlava el grec i el llatí vulgar, d'aquest últim, promogut per l'Església llatina (1054) s'ha originat el sard modern, que va conviure amb un llenguatge paral·lel cada vegada més llatí, el protosard, almenys fins al 1200. Probablement el protosard va ser parlat finalment en Barbagia i Ogliastra, regions interiors de Sardenya i per tant fins al segle XII d. de C. abans d'extingir-se.
'''L' Isola delle Storie. Festival Literari de Gavoi.'''
A Gavoi
== Administració ==
| |||