Les tres Gràcies (Rafael): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Traient 9 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q2360329 |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
| image_file=Raffael 010.jpg
| títol= Les tres Gràcies
| artista= Raffaello Sanzio
| any = [[1500]]-[[1505]]
| tècnica = Oli sobre fusta
| alçada = 17
| amplada= 17
| ciutat= Chantilly
| museu= Museu Condé
}}
'''''Les
Està inspirada en part d'un relleu clàssic a [[Siena]] ([[Itàlia]]) en el que es mostra el judici de Paris, que escull Venus com la més bella de les tres deesses (representant l'amor, l'amistat i la bellesa) i a la qual li ofereix una poma. Les tres dones representen el prototipus de bellesa italiana del Renaixement. Aquest quadre surt a la capçalera de la sèrie [[Estats Units|americana]] de televisió ''Desperate Housewifes''.▼
[[Fitxer:Raffael 007.jpg|thumb|left|''Somni d'un cavaller'', la parella del quadre]]
▲'''''Les Tres Gràcies''''' és un quadre de mida petita pintat per [[Raffaello Sanzio|Rafael]] durant la seva època florentina, entre [[1500]]-[[1505]], i actualment exposat al [[museu Condé]]. És l'única pintura d'aquesta època del pintor que no té contingut religiós, sense contar la parella, ''El somni d'un cavaller'', que mostra a [[Paris de Troia]] i que es troba a la [[National Gallery de Londres]].
Les
▲Està inspirada en part d'un relleu clàssic a [[Siena]] ([[Itàlia]]) en el que es mostra el judici de Paris, que escull Venus com la més bella de les tres deesses (representant l'amor, l'amistat i la bellesa) i a la qual li ofereix una poma. Les tres dones representen el prototipus de bellesa italiana del Renaixement.
▲Les Tres Gràcies, o les [[Càrites]], són, segons la mitologia grega, les filles de [[Zeus]] i de la nimfa [[Eurínome]]. Viuen amb els altres déus al [[Mont Olimp]] i es diuen Eufròsine (brillant), Talia (flor) i Aglaia (bellesa). Solen estar amb les [[Muses]], amb [[Apol·lo]], [[Afrodita]], [[Eros (fill d'Ares)|Eros]], [[Dionís]] i [[Atena]]. Aglaia es va casar amb el déu artesà [[Hefest]]. Les Gràcies, junt amb les Muses, inspiren els artistes i els poetes.
A l'[[antiga Grècia]] el conjunt representava la joventut, l'amor i la bellesa. I per extensió l'alegria de viure i una vida intensa en tots els aspectes lúdics, la dansa, la música, el desig i la sexualitat fora del matrimoni, etc.
Linha 32 ⟶ 31:
En la versió definitiva, la dona de la dreta sosté una poma i la del mig també, amb la seva mà dreta, en comptes de tocar l'esquena de l'altra. D'aquest fet se'n fan dues interpretacions que no són necessàriament excloents. D'una banda, posant una poma daurada (metafòricament, al quadre són vermelles) a la mà de cascuna, Rafael les transforma en guardianes del [[jardí de les Hespèrides]], que tendeixen el premi de la vida eterna als herois virtuosos. D'altra banda, se sap que el quadre va ser encàrrec dels [[Mèdici]], l'escut dels quals conté (cinc, i no tres) boles vermelles.
== Vegeu també ==
▲* [[La primavera]], pintura de [[Sandro Botticelli]] on apareixen també les Tres Gràcies
▲* [[Les tres Gràcies (Regnault)|Les Tres Gràcies]] de [[Jean-Baptiste Regnault]], segle XVIII
* [[Les Tres Gràcies (Rubens)]]
{{Commonscat|Three Graces by Raphael}}
{{ORDENA:Les Tres Gracies Rafael}}
[[Categoria:Quadres de Raffaello Sanzio]]
| |||