Ricard Maria Carles i Gordó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 26:
| Firma =
| ch =
}}'''Ricard Maria Carles i Gordó''' ([[València]], [[24 de setembre]] de [[1926]] — [[Tortosa]], [[Baix Ebre]], [[17 de desembre]] de [[2013]]), fou un bisbe i [[cardenal]] [[País Valencià|valencià]].<ref>{{ref-notícia|títol=Mor l'arquebisbe emèrit de Barcelona, Ricard Maria Carles|publicació=324.cat|url=http://www.324.cat/noticia/2250833/Mor-larquebisbe-emerit-de-Barcelon-Ricard-Maria-Carles|consulta=17 desembre 2013|data=17 desembre 2013}}</ref>
 
== Estudis i ordenació ==
Línia 34:
 
== Bisbe de Tortosa ==
El 3 d'agost de [[1969]] és consagrat [[bisbe de Tortosa]] (Baix Ebre). A la Conferència Episcopal Espanyola és president de la subcomissió per a la Família i president de la comissió per als Seminaris i les Universitats. Va convocar l'únic [[sínode]] diocesà celebrat al postconcili a les diòcesis catalanes, amb l'objectiu de potenciar la participació de laics, homes i dones, i també de sacerdots, religiosos i religioses de tot el bisbat en els assumptes de la diòcesi. El resultat foren les ''Constitucions sinodals'', unes conclusions per a revitalitzar la vida cristiana amb valor normatiu.<ref>{{ref-notícia|títol=Biografia del Cardenal Carles|publicació=Arquebisbat de Barcelona|url=http://www.arqbcn.org/node/5542|consulta=18 desembre 2013|data=17 desembre 2013}}</ref>
 
== Arquebisbe de Barcelona ==
Línia 41:
El 26 de novembre de 1994 fou creat [[cardenal]] del títol de ''Santa Maria Consolatrice al Tiburtino''. Participà en diversos organismes vaticans com la congregació per a l'Educció Catòlica, la Comissió de Justícia i Pau, el consell per a l'estudi dels problemes organitzatius de la [[Santa Seu]] i la prefectura d'Assumptes Econòmics. També fou vicepresident de la [[Conferència Episcopal Espanyola]] entre 1999 i el 2002.
 
L'any [[2001]] i d'acord amb el previst en el dret canònic, va presentar la dimissió del seu càrrec arquebisbal, que no li fou acceptada fins al 15 de juny de [[2004]]. El mateix dia, el papa [[Joan Pau II]] dividí l’arquebisbat de Barcelona en tres diòcesis: una metropolitana i altres sufraganies: a [[Terrassa]] i [[Sant Feliu del Llobregat]]. També el 2004 va alçar la veu contra la [[COPE]]. "Desautoritzo actitutsactituds com la d'aquesta emissora cap a Catalunya, que no són les que vol l'Església", va declarar.<ref>{{ref-notícia|cognom=Vallbona|nom=Rafael|títol=Obispo emérito de Barcelona|publicació=El Mundo|data=18 desembre 2013}}</ref>
 
En la seva condició de cardenal, va assistir al [[Cardenals electors convocats al conclave de 2005|conclave de 2005]] que va elegir el papa [[Benet XVI]]. Quan Carles va complir vuitanta anys, l'any següent, va perdre la condició de cardenal elector.
 
El cardenal va ser ingressat a l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa el [[25 de novembre]] de [[2013]] amb simptomatologia neurològica possiblement per haver tingut un ictus i morí tres setmanes més tard.<ref>{{ref-notícia|cognom=EFE|títol=Ricard Maria Carles, hospitalizado|publicació=La Vanguardia|url=http://www.lavanguardia.com/vida/20131125/54394840336/ricard-maria-carles-hospitalizado.html|consulta=18 desembre 2013|data=25 novembre 2013}}</ref>
 
== Aficions i publicacions ==
Pel que fa a les aficions, durant tota la seva vida va mantenir el muntanyisme com una passió que segons les seves paraules l'apropava a Déu.<ref>{{ref-notícia|títol=Nos habló de corazón por el Cardenal Ricard Maria Carles|publicació=La Razón|url=http://www.larazon.es/detalle_hemeroteca/noticias/LA_RAZON_373398/1838-nos-hablo-de-corazon-por-el-cardenal-ricard-maria-carles#.UrFlA_TuJ8G|consulta=18 desembre 2013|data=4 maig 2011}}</ref> També fou aficionat a l'espeleologia, i les falles valencianevalencianes. Va jugar a futbol, va ser actor de teatre, solista en una coral i col·leccionista de fòssils.<ref>{{ref-notícia|títol=Fallece a los 87 años Ricard Maria Carles, cardenal y arzobispo emérito de Barcelona|publicació=20 minutos|url=http://www.20minutos.es/noticia/2007764/0/fallece/ricard-maria-carles/arzobispo-emerito-barcelona/|consulta=18 desembre 2013|data=17 desembre 2013}}</ref>
 
Va publicar els llibres "Fe i cultura. Escrits Pastorals" (1990), "Cartes de la vida estant" (1994, recull d'articles publicats a la premsa), "La família, l'amor i la vida" (1998) i "Cartas a una mujer de hoy" (1999).